Senyora Mort, carta de Miquel Garrigues

 

"El Cafè de la Granota" és una obra de Jesús Moncada que consta de 14 petit contes que l'integren. Tots els contes estan impregnats d'uns elements que fan que es creï una unitat i, així, aconseguir una gran homogeneïtat. L'escrenari gràfic del llibre és la vila de Mequinensa, encara que també fa referència a poblacions properes (Lleida, Fraga, Torrent de Cinca, Faió, Tortosa...) en el seus cafès, carrers, places, mines del terme municipals, llaüts amarrats als molls de l'Ebre. Els personatges (llaüters, minaires, pagesos, botiguers, etc) són habitants de la vila de Mequinensa.
L’acció se situa en la dècada dels anys cinquanta i principis de la els seixanta del segle passat.  És un ambient de repressió i opressió política que transpuen les narracions. Per una altra banda, en els textos hi ha referències explícites a la dictadura i al franquisme.
L’objectiu de l’estil dels contes és  ser una lectura ràpida, concisa (encara que siguin de quinze pàgines). La seva missió és transmetre el que es vol dir amb les paraules precises i pàgines justes. A més, busca que els contes siguin enginyosos i sorprenents. Per tant, el que caracteritza els escrits és l’agilitat i la concisió expositiva. La digressió i el circumloqui són deixats de banda per no barrejar històries.

“Senyora Mort, carta de Miquel Garrigues” és el setè conte del Cafè de la Granota. El títol ve donat a partir de l’eix sobre el que tracta la història. És tracta d’una carta escrita pel Miquel Garrigues dirigida a la mort, a la qui es dirigeix com a “Senyora Mort”. Aquest conte és un soliloqui epistolar d’en Miquel Garrigues escrit en prosa. Un soliloqui no permet  que l’interlocutor participi o respongui, transmet pensament o emocions. Es tracta d’una declamació subjectiva de valor psicològic ja que ens permet accedir a l’interior del subjecte en qüestió. I per aquest motiu el soliloqui té una carrega despectiva perquè sol estar associat a la bogeria.
Miquel Garrigues és per tant, el narrador intern i alhora protagonista, ja que és qui ens explica la història al mateix temps que escriu la carta. Llavors, el narrador fa un repàs a la història de la vila des d’abans de la Guerra del Francès fins a un període actual en què el narrador/protagonista està jubilat.

En Miquel Garrigues, dels Garrigues del carrer Nou, està escrivint una carta. A l’inici del conte només sabem que està dirigida a una dona. En Miquel és el barquer del poble, feina que li ve d’herència i va quedar-se sense feina des de que varen fer el pont de l’Ebre. Va demanar feina a la mina i després de vint anys va jubilar-se. Un dia, la dona li va manar a comprar unes medicines i l’apotecari, que sempre se li ha donat molt bé la pintura l’ensenya un quadre d’un barquer i dones i homes nues. Aquest quadre fa pensar en Miquel i se l’acut que si per alguna casualitat els homes han de creuar un riu amplíssim per arribar al seu destí ell podria ser qui els portés. Així doncs, escriu una carta a la Mort i li deixà dit a la família que quan mori se la cusin al vestit de casar, amb el qual té manat que l’amortallin, demanant-li a la Senyora Mort ésser el nou barquer i d’aquesta manera recuperar la feina que va perdre mentre era viu.

Podríem dir que aquest conte reflexa l’època en que representa que va ser escrit, però caldria dir que en Miquel Garrigues, al dirigir-se ni més ni menys que a la Senyora Mort, potser no hauria d’haver utilitzat un vocabulari tant col·loquial, que pel fet de ser col·loquial no indica que no sigui respectuós.
El que més caracteritza el llenguatge de Moncada és l’oralitat, sobretot en el cas de  les narracions breus. Això fa que sembli que les històries hagin estat recollides de la veu del poble. Per això, el narrador a vegades es presenta com l’escriba que intenta explicar les històries de la manera més fidel a la realitat.
L’autor reflecteix un lèxic i una fraseologia pròpia del català occidental. Concretament en aquest conte predominen les oracions juxtaposades: “No sé si l’home va ensumar les meves bòries perquè va insistir molt que allò només era una història de la gent d’abans, que segurament es tractava d’una invenció sense cap ni peus, i que, de tota manera, no en fes cabal perquè...” i oracions coordinades copulatives “... que se’n foti del mort i de qui et vetlla.”
Generalment, la majoria de la carta és escrita de forma enunciativa tot i que també hi apareixen interrogacions dirigides a la mort (retòriques, ja que no seran respostes) “¿Vostè sap què era passar la primera barcada, encara fosca nit, amb l'embarcació plena de minaires que diuen els carburs encesos?” i també fragments en mode subjuntiu (com a petició, en aquest cas a la mort) com per exemple "Per aquesta raó, senyora, li faig aquestes ratlles, a fi que em tingui present quan arribi el cas". Parlant de la semàntica, utilitza expressions col·loquials i de poble: "... la dicto avui, sense esperar a demà, no sigui cas que, per desídia o galvana, se me'n vagi tot en orris i em quedi de soldat de peu" o "... una potada que li encertà el pols i l'engegà a l'altre a l'altre barri sense un ai?".
Aquesta taula mostra aquell vocabulari que pot resultar difícil d'entendre:

Mot / paraula	Línia i pàgina	Significat
Barrina	Línia 5, pàgina 72	Rumiar o pensar molt un tema.
Cavil·la	Línia 5, pàgina 72	Pensar molt en alguna cosa.
Treure l'entrellat	Línia 7, pàgina 2	Saber que ha passat realment sobre una cosa misteriosa.
Sapastre	Línia 11, pàgina 72	Persona que té poc enteniment.
Galvana	Línia13, pàgina 72	Mandra.
Tracalada	Línia 27, pàgina 73	Colla nombrosa.
Panolla	Línia 37, pàgina 73	Panotxa, color taronja.
Aligot	Línia 50, pàgina 73	Ocell de rapinya, menys fort que l'àguila.
Esparverat	Línia 52, pàgina 73	Espantat.
Baldragues	Línia 56, pàgina 74	Home mal vestit.
Servava	Línia 62, pàgina 74	Complir amb les pròpies obligacions.
Tenir apamat	Línia 65, pàgina 74	Conèixer a fons quelcom.
Xalava	Línia 78, pàgina 74	Divertir-se molt.
Esgaiada	Línia 84, pàgina 74	Tallat en forma obliqua.
Fotimer	Línia 91, pàgina 75	Gran quantitat, abundància.
Desori	Línia 93, pàgina 75	Estat de desordre i confusió.
Bocamolles	Línia 104, pàgina 75	Persona que diu de seguida als altres els secrets.
Plorasses	Línia 104, pàgina 75	Ploramiques.
Esvalotar	Línia 105, pàgina 75	Fer molt soroll, molts crits.
Amaradeta	Línia 109, pàgina 75	Cobert.
Melangia	Línia 109, pàgina 75	Malenconia, sensació de tristesa.
Quimera	Línia 119, pàgina 76	Inquietud.
Esbandir	Línia 123, pàgina 76	Treure.
Catau	Línia 132, pàgina 76	Cau, amagatall.
Llaüts	Línia 142, pàgina 76	Llagut, petita embarcació.
Descarnada	Línia 155, pàgina 77	Mancat de carn (referència a la Senyora Mort).
Amortallar	Línia 180, pàgina 78	Vestir o embolicar al difunt en una vestidura o llençol per enterrar-lo.
Guiparà	Línia 180, pàgina 78	Veure de lluny.

Els temes principals són, en aquest cas, la força de lluitar pels somnis i altre tema seria la mort. Respecte al primer, en Miquel lluita per la seva vocació de barquer i no es deixa vèncer. Com que no pot exercir-hi al món del vius ell pensa que té la possibilitat de fer-ho al món dels morts i es decideix de escriure la carta, així quan ell mori la durà a sobre i la Senyora Mort podrà llegir-la. Pel que fa a la mort, en Jesús Moncada fa un tracte irònic i amb un to d’humor, això el que fa és aportar-los quotidianitat els lleva transcendència.
Podem dir que aquest conte és una crítica on l’autor parla dels anhels i dels somnis dels personatges, però  sense intencionalitat moral ni religiosa. Tracta temes com per exemple la desesperació ja que l’autor se sent frustrat des de que va haver de deixar la seva feina com a barquer i treballar com a miner, per això li agradaria treballar substituint a Caront creuant als morts  al lloc on viuen. A més, l’impacte que va causar la modernització dels oficis el va fer deprimir-se.

L’autor de la carta es troba en el moment que la escriu al Cafè de la Granota acompanyat d’en Miquel Dalmau, la Clenxa, el barber de la vila i s’expressa en present, a excepció de quan parla de fets passats que ho fa en pretèrit. Allà un any abans va morir l’oncle Campells jugant a la botifarra. 

Quant als personatges, no hi apareixen gaires. Els més rellevants serien:

PERSONATGE	CARACTERÍSTIQUES
Miquel Garrigues	Narrador intern i principal protagonista, concretament, l'autor de la carta. Va ser un sapastre pels estudis. Com a Miquel Garrigues del carrer Nou té el ulls desparellats (el dret negre i l'esquerre blau cel), els cabells panotxes i sis dits a cada peu. És el barquer de la vila, ofici que li ve de família, i s'encarrega de traslladar a les persones d'una banda del riu Ebre a l'altra. Sent passió per aquest ofici i és molt traçut. En el moment que escriu la carta treballa de minaire, ja que el govern a construït un pont i ja no cal el seu servei, llavors sent malenconia per la seva antiga feia i per això es decideix a escriure la carta. Creu en la vida després de la mort i que la mort llegirà la seva carta, a més té l'esperança de poder exercir de barquer al món dels morts.
Senyora Mort	Només és mencionada. És la destinatària de la carta. És la mort, l'encarregada de dirigir el món dels morts, on hi acudeixen aquells que se'ls acaba la vida pels motius que siguin. Se suposa que llegirà la carta del protagonista i ha de decidir si permetre que aquest prengui el relleu a en Caront i ocupi ell l'ofici de barquer. Se la qualifica d'espavilada.
Senyor Honorat	El Senyor honorat és l’apotecari al qual acudeix en Miquel per buscar un medicament. La primera aparició de l’apotecari és en un altre llibre: “En Camí de sirga”. És un home traçut amb els pinzells i és qui li dóna la idea a en Miquel de rellevar en Caront.
Caront	Caront a la mitologia grega era el barquer que es trobava a l'Hades i s’encarregava de traslladar les ànimes dels morts del món dels vius al dels morts a través d'un riu (riu Aqueront). En el conte hi apareix dibuixat en un quadre de l’apotecari i segons en Miquel té aspecte d’envellit. És una referència filosòfica i simbòlica ja que això significa que creia en la vida després de la mort.
Miquel Dalmau, "La Clenxa"	En Miquel Dalmau, conegut com la Clenxa, és el barber de la vila. És amic d'en Miquel Garrigues i hi és present quan s'escriu la carta a la mort al cafè de la Granota. És un xicot molt repolit i molt sabut en quant a les lletres. Apareix en més contes.
Capatàs	Cap de la mina on el narrador treballava. Interrompia amb crits els moments en els que en Miquel Garrigues quedava embadalit en els seus pensaments d'enyorança al seu ofici de barquer.
Dona d'en Miquel Garrigues	La dona d'en Miquel, que pateix dolor al genoll dret, és qui envia al seu marit a l'apotecari Honorat a comprar una medecina.
Els Garrigues	A Mequinensa hi ha tres famílies de Garrigues diferents que presenten certes diferències. Hi ha els Garrigues del carrer Nou (els del Miquel Garrigues, descrits anteriorment), els Garrigues del carrer Major, que també tenen el cabell panotxa i sis dits als peus. A més, tenen els ulls com els del carrer Nou però al revés: l'esquerre és negre i el dret blau cel. I també els Garrigues de la plaça de la Carpa, amb el cabell també panotxa i sis dits als peus i en quant als ulls, patien d'estrabisme.

En resum, podem dir que aquest conte encara que té caràcter crític i que parla d’un tema tan seriós com és la mort, ho fa amb un to d’humor. Ens ha resultat molt interessant, ja que gràcies a aquest toc humorístic  enganxa al lector.
Tot el llibre constitueix una unitat homogènia. És un llibre que, mitjançant la tipologia d’oracions, garanteix una ràpida lectura i això la facilita. A més, el significat del conte és una crítica contra l’època i la manera de fer dels habitants conservadors d’un petit poble. 

Laura Auñón i Laura Moreno