Informe provisional sobre la correguda d'Elies

"L’Elies Santapau va eixir d’escopetada de casa seva, al 

cap de dalt de la costera del Forn, i va iniciar la 

correguda desenfrenada i memorable a través de la vila 

que deixà esbalaïts els veïns que la presenciaren." 

<<INFORME PROVISIONAL SOBRE LA CORREGUDA D’ELIES>>

<<Informe provisional de la correguda de l’Elies>> és un dels contes del Cafè de la Granota de Jesús Moncada. En aquest relat, ens narra els pocs minuts que va durar la correguda d’Elies Santapau entre casa seva i el cafè de Silveri, lloc de parada dels autocars de la línia de Lleida. El cronista ens el presenta l’obra intentant esbrinar a quina hora comença la correguda d’Elies, el trajecte seguit i quines condicions el van poder condicionar. Ja cap al final del relat descobrim que l’Elies va fer la correguda fins a l’estació, al costat del cafè de Silveri, per avisar a l’ordinari de que no portés les medicines per a la seva dona, ja que aquesta havia empitjorat i no passaria d’aquell mig dia.

Un cop llegit el conte, el lector passa de tenir la idea d’un títol amb un contingut sexual per la paraula, correguda, a entendre el perquè del títol. Nosaltres creiem que l’autor utilitza aquesta provocació sexual per incitar al lector a llegir-lo, encara que aquest després s’adoni que el relat no té cap contingut sexual.

Durant la història trobem molts personatges que ens aporten detalls sobre la correguda d’Elies. El personatge principal, l’Elies, és el marit de la Joana, i és el focus del relat. Un altre personatge important és el cronista, qui comença amb la investigació però no aporta cap dada concloent. El cronista és conscient del seu propi paper dins la narració i només refereix uns fets passats i admet no poder establir-ne l’hora exacta, però expressa que van succeir un <<vint-i-tres de juliol, dimarts>>. Després trobem altres personatges com el ferrer, Victor Cardona, o la venedora de fruita i verdures, la Vella Antònia. Gràcies a aquests personatges l’ambient rural queda esmentat en localitzacions com ara carrer Major, plaça de l’Església, mercat, porxos, etc. Aquests llocs retraten el poble de Mequinensa i qualsevol mequinensà que hagués conegut la vila vella, llegint aquestes localitzacions les reconeixeria immediatament. D’altra banda els oficis a què fa referència el conte, com per exemple la ferreria, ens remeten a un temps que és coherent amb la data esmentada. Si més no, Jesús Moncada, ens mostra els fets dels relats en un lloc que ell coneix molt bé i que ha format part dels anys de la seva adolescència, Mequinensa.

Veiem que les versions sobre el temps emprat i el recorregut realitzat no van més enllà de cinc minuts i uns quants metres de diferència. Però el cronista, per a donar més èmfasi a la correguda, encara planteja dos condicionants més, la temperatura i el vent. Per exemple: << a l’hora d’escatir si aquell dia bufava el cerç o la gabinada, qüestió de primera categoria i amb influència evidents sobre la velocitat del corredor...>> Podem observar com li dóna més emoció al relat afegint l’acció del vent.

Pel que fa els recursos literaris i l’estil, Jesús Moncada utilitza mots mequinensans com seria el exemple:

• Feia una calor de torradora: feia molta calor. 
• Bufava el cerç o la garbinada: Bufava el vent de Garbí o el Mestral (dos vents de l’oest). 
• Calcer: sabater 
• Guipava: veure 
• Cigar: cigarreta 
• Acaçar lladrucant: seguir bordant 
• Sense solta ni volta: sense sentit 

També podem trobar el to irònic comú al Cafè de la Granota com per exemple:

•  “En punt, noi, en aquell instant acabava de veure l’hora al rellotge del campanar”. Igual que el Juliet que sostenia el rem de la bestia, també va afirmar que eren tres quarts i cinc, basant-se també en el rellotge de la torre. 
• Ara bé, el forner, enfeinat aleshores a descarregar una carretada de sacs de farina a la porta de la fleca, davant mateix de la ferreria, i que així mateix acabava de veure l’hora al campanar, jura per la salut de diversos membres de la seva família [...]que amb prou feines faltaven dotze minuts per a les nou. [...] 

Creiem que el tema d’aquest capítol no està massa determinat. En la nostra opinió, el tema seria la estimació de l’Elies cap a la seva dona, però també l’assumpte dels diners, ja que si la seva dona s’està morint, el més normal seria quedar.-se a casa amb ella, però aquest corre per dir-li al seu amic que no caldran les medecines. Considerem que la reacció de L'Elies no va ser gens encertada ja que el metge havia sentenciat que la seva dona, la Joana, malalta des de fa temps, no es podria salvar i que no passaria d'aquell migdia, i ell es va preocupar més d'anar a fer la correguda per dir-li a l'ordinari que no li portés les medicines, clarament per estalviar-se els diners. 

Concloent, creiem que el títol es força atractiu i fa que el lector vulgui llegir-lo per curiositat. Però un cop llegeixes el relat, ens ha deixat insatisfets, ja que l’autor, no aconsegueix donar-li força a l’enigma de la correguda i al final acaba d’una manera molt lamentable, ja que cap marit deixa a la seva dona quan aquesta esta apunt de morir i menys encara per una qüestió tan materialista, això reflecteix el món en el qual vivim i com una persona deixa de banda les seves qualitats humanes i morals per quatre bitllets contaminats.

Antonio Rodríguez i Raquel Gómez