PRESENTACIÓ
A continuació podreu llegir el comentari
del conte Un barril de sabó moll, que
pertany a l’obra de El cafè de la Granota
de Jesús Moncada.
El comentari es troba dividit en 4
parts. La primera, la contextualització, on parlarem sobre el l’origen de
l’obra, el gènere, les al·lusions simbòliques, etc.; d’aquesta manera
constituïm una descripció externa del text on exposem la nostra primera
impressió global del conte. A la segona part, expliquem la estructura del
conte, els elements que apareixen, etc. Després, continuarem parlant sobre la
temàtica i els personatges de l’obra, els analitzarem i donarem una descripció
en base a la seva participació en l’obra. En l’última part, oferirem una
explicació sobre els aspectes formals del conte, és a dir, els recursos
topogràfics i lingüístics.
Com ja hem dit abans el conte forma part
d’un conjunt de 14 contes que constitueixen l’obra El Cafè de la Granota, de Jesús Moncada. L’escriptor aragonès ha
estat un dels autors catalans més traduïts de la literatura catalana, el que li
va suposar el nomenament de “Fill
predilecte” del poble Mequinensa.
Aquesta dada és important ja que és
aquest poble, el de Mequinensa, l’escenari de tots els contes. Moncada aprofita
els anys que va viure en aquesta poble lleidatà per explicar amb fluïdesa cada
racó del poble. D’aquesta manera, Mequinensa es constitueix com un univers
literari on tots els personatges es coneixien. Si volem
situar el conte en una època de la història de la literatura catalana, hem
d’esmentar que la literatura catalana en aquells anys (anys 50 aproximadament),
va estar marcada pels autors de l’exili i per la repressió cultural franquista.
Juntament amb altres autors com Josep Pla i Casadevall o Joan Triadú i Font,
Jesús Moncada va unir-se al grup d’autors que escrivien les sobres per reivindicar
la seva llengua.
Sobre el gènere literari del conte, es
difícil atribuir-lo a cap, però si analitzem una mica la seva estructura podem
deduir que es tracta d’un relat del costumisme. El costumisme el podríem
explicar com una intenció de reflectir costums socials sense explicar-los ni
analitzar-los. D’aquesta es constitueix una descripció del més extern de la
vida quotidiana. A més a més podem veure que el conte està estructurat per tres
parts: el plantejament, el nus i el desenllaç.
El conte comença situant-nos en un dia
gris i fosc al matí, on l’escena narrada per un narrador intern i testimoni
dels fets, esdevé al molló del Pedret i al carreró de Sant Francesc, el carrer
principal del poble. D’altra banda, el cafè de l’Alexandre i la barberia del Miquel
suposem escenaris secundaris.
El conte del barril de saó moll
s’organitza en l’estructura clàssica dels relats, on hi ha un plantejament, un
nus, i un desenllaç. Segons això, l’obra en prosa de Moncada queda etiquetada
com un relat costumista on l’autor exposa la història d’en Florenci i del seu
cap, en Pere Camps.
En la majoria dels contes, Moncada deixa
veure un to de ironia i de vegades sarcasme en el llenguatge que utilitza. En
aquest cas, potser costa un mica més localitzar aquest to, però el que si que
veiem clarament és una trama on es planteja als treballadors sotmesos al mal
geni del seu amo; un desenvolupament de la història on el Florenci adquireix
protagonisme en els fets que poden marcar un abans i un després respecte la
seva submissió al Pere Camps; finalment, el conte conclou amb en Florenci
resignat i amb tot el poble mofant-se d’ell. Però Moncada en comptes de
compadir-se del Florenci, el que fa es donar-li aquest punt d’ironia amb
elements com la pluja que fan més dramàtica l’escena o el sobrenom que rep, el
Sísif de la Ribera. Aquest apunt mitològic fa referència a un personatge de la
Grècia mitològica que va ser castigat havent de pujar un pedra gegant per una
pendent durant tota la eternitat.
El conte es va accelerant a mesura que
van apareixent personatges, alguns que dialoguen amb el Florenci i altres que
només es burlen d’ell. Així doncs, com hem dit abans al conte hi predomina una
trama narrativa amb un to de burla que explica els fets protagonitzats pel
Florenci i el seu cap.
TEMÀTICA I PERSONATGES
Primer parlarem sobre el títol de l’obra
i el seu sentit. Com ja hem dit abans el títol de l’obra és el de Un barril de sabó moll. Una de les
qüestions més debatudes sobre aquest conte és si quan va caure el barril de
sabó sobre en Pere Camps, va ser un accident o si en Florenci ho va fer
intencionalment.
Hem volgut incloure aquesta part ja que
creiem que la resposta a aquesta es troba en el títol i en el seu sentit. Primer,
recordem un altre cop el títol: Un barril
de SABÓ MOLL. Si fem una mica de memòria recordarem que durant la pujada
del sabó pel carrer principal va començar a ploure el que va provocar que els
barril de sabó es mullessin i com tots
sabem, el sabó mullat rellisca bastant i, potser, va ser aquest el motiu pel
qual li va caure el barril a en Florenci; per culpa del sabó moll.
Sobre la temàtica hem de dir que el
conte en proposa dues. La primera podria tenir una doble interpretació i es
basaria en els fets de que el barril acabés sobre en Pere Camps, en el cas de
que el Florenci hagués deixat caure el barril intencionadament podríem parlar
d’una fam de venjança; però com ja
hem dit abans, nosaltres defensem la innocència d’en Florenci i ens decantem
per la segona interpretació: la justícia
del destí. D’altra banda, la segona temàtica a considerar pot ser la facilitat amb la que s’estén un rumor,
ja que en el conte la història del Florenci i el barril s’estén amb gran
rapidesa.
En referència al temps de l’obra, podem
dir que els fets succeeixen durant la dècada entre els anys cinquanta i
seixanta, durant el matí d’un dia plujós. Sobre la veu narrativa hem de dir que
durant tot el conte és la mateixa, un narrador intern que participa com a
testimoni dels fets i que explica la història a un segon.
En el cas de l’ambient, Moncada l’ha
caracteritzat de manera que l’escenari fos perfecte per aquests fets: Un carrer
principal, on tota la gent del poble serien testimonis dels fets. A més a més,
l’autor afegeix un toc de dramatisme amb un clima gris amb el que finalitza
l’ambient del conte.
A continuació
parlarem sobre els personatges que hi participen en el conte. Per explicar-los
hem decidit classificar-los en 3 blocs.
El primer
bloc està constituït pels treballadors de la mina i pels mariners, entre els
quals podem trobar en primer lloc a en Pere Camps, el patró de la tots els
mariners. Aquest personatge és conegut al poble pel seu caràcter violent i
aspre (de fet tothom té por d'anar amb ell). El següent personatge que destaquem és en Florenci,
aquest és un dels peons a qui en Pere Camps ordena pujar el barril de sabó moll
fins a la botiga de Adelaida, cal recordar també que aquest és el personatge en
el qual es centra tota la temàtica del conte.
El segon bloc
està constituït pels veïns del poble, personatges que bàsicament es burlen d'en
Florenci. Entre els veïns podem destacar a Clenxa, amb qui en Florenci manté
una conversa on es burlen d’en Pere Camps, la Marieta que es la xafardera del
poble i en Teodor, que en un moment compara a en Florenci amb el personatge de
llegenda, abans esmentat, Sísif, que al igual que en Florenci va haver una
pedra per una pendent.
L'últim bloc
està constituït únicament per en Vell Cristòfol que és l'home que narra les
histories de la vila al cafè com si hagués estat un espectador dels fets tot i
que una part de la historia l'ha sentida per la gent del poble.
Sobre els
personatges hem de dir, que hem inclòs els que hem considerat més participatius
al conte, tot i que sabem que aquest és un dels contes on l’aparició de
personatges és molt abundant.
Durant la lectura del conte podem apreciar les característiques
que aquest té, i que es poden ajudar a entendre millor el conte.
Una de les característiques que podem trobar al
llarg de la historia és que l'autor Jesús Moncada va descrivint detalladament
els diferents llocs per on passa en Florenci i descriu la reacció d'alguns
personatges com per exemple:
Un dels trets més important i destacats del conte
és que Moncada al llarg de tota la història ca descrivint detalladament els
diferents llocs per on passa en Florenci, així com la reacció d’alguns dels
personatges. Com ja vam dir abans, això es deu a que l’autor va passar bastants
anys de la seva infantesa en aquest poble. Però vegem algun exemple:
-“Setanta
quilos de sabó, el barril i l'aiguat que baixava en aquell moment pel mig del
carreró són una barreja de coscó.”
L'autor alhora també introdueix breus diàlegs que
serveixen per emfatitzar l’actitud dels personatges d'en Pere Camps i d'en
Florenci.
Un altre tret que també cal esmentar és el
vocabulari que apareix al conte, el qual pertany al llenguatge propi de del
poble de Mequinensa. Aquests són alguns dels exemples:
Ø
A FREC DE: gairebé tocant
Ø
ATACONAR: fer a algú objecte de burla.
Ø
BEFA: burla.
Ø
CALOI: persona indefensa.
Ø
LLAÜT: embarcació de poc tonatge .
Ø
RETRUNYIR: fer soroll mort fort.
Ø
XOLLAR: tallar els cabells d’un animal.
Però a part del vocabulari, tothom
utilitza un vocabulari que denota bastanta confiança entre els personatges, el
que fa suposar que la majoria es coneixen.
Per acabar aquest apartat, hem de
fer referència a una tipologia metafòrica del conte. Això es pot veure en la
figura del Florenci com a metàfora de la submissió a un superior i suposa un
debat sobre la manera en que ha d’actuar en Florenci, si ha de rebel·lar-se com
ja van fer altres o si ha de resignar-se i acceptar le seva “inferioritat”
respecte en Pere Camps.
RESUM-CONLCUSIÓ
Per últim ens agradaria oferir un breu resumen que presenta les bases del
conte de manera de sintètica:
Al poble de Mequinensa tenien la
tradició que els navegants portessin sabó moll al poble ja que en aquest no
n’hi havia.
Tot comença quan els llaüts
arriben al poble i han de descarregar la mercaderia. En Pere Camps s’enfada
perquè triguen molt i perquè, amés a més, no ho fan be; per això el narrador
compara antics llaüters que baixaven els barrils en un tres i no res. En
Florenci un d’ells, no te la sang molt calenta com per tal de respondre als
crits del seu cap, en Pere Camp i aquest se’n riu una mica d’ell. En Pere Camp
ordena a en Florenci que pugi el barril de sabó fins la botiga de l’Adelaida.
De camí a la botiga es troba a divers gent del poble que se’n riu d’ell i fan
comentaris per provocar en Florenci per tal que es reveli contra en Pere Camp,
ja que aquest el tenia més lligat que un gos i amb una escridassada
l’acovardia.
De sobte comença a ploure i a en
Florenci se li rellisca el barril carrer avall i s’esclafa al cafè de
l’Alexandre.
En Pere Camp s’enfada molts però la gent
li diu que això li pot passar a qualsevol i que no es pas culpa d’en Florenci.
I
per la nostra part una petita conclusió sobre el que ens ha semblat el conte:
Finalment, com a crítica on expliquem el
que en ha semblat el conte podem dir que el conte de Jesús Moncada titulat
"Un barril de sabó moll" es un conte que expressa d'alguna manera la
manera de viure de les persones del poble i que pràcticament durant tot el
conte es centra en el barril tan en la pujada com en la baixada quan acaba
esclafat. El conte ens ha semblat entretingut i a la vegada graciós pel fet de
que al principi els vilatans al principi es riguin d'en Florenci i al final
l’acabin defensant.
