Plaga de Rivera

“La Plaga de la Ribera” és el segon conte del recull d’en Jesús Moncada: El Cafè de la Granota. És un conte escrit en format de carta. En Jeroni Salses i Santapiga, l’agutzil de Mequinensa, escriu una carta al director de la presó de Lleida. El format del conte, per tant, són diferents paràgrafs de monòleg d’en Jeroni tot i que afegeix interrogacions i exclamacions imitant un diàleg amb el director que per tant no respondrà. També trobem un diàleg cap al final del conte d’ell amb en Valerià, que donarà lloc a un paràgraf on en Jeroni transcriurà el monòleg d’en Valerià en primera persona. Trobem també al final l’assignatura d’en Jeroni, cosa que ens confirma que és una carta.

Aquest conte té com a títol el pseudònim d’en Valerià, un malapte lladre de la comarca qui ha estat empresonat a la Casa de la Vila. En Valerià és el motiu per el qual en Jeroni Salses escriu aquesta carta.

Argument:

En Jeroni escriu una carta al director de la presó de Lleida. Tot i que el tema principal de la carta era la demanda d’ajut envers en Valerià, Jeroni li aporta gran informació sobre en Valerià i les reformes de l’Ajuntament, com també es presenta el seu ofici.

Així doncs, en el primer paràgraf en Jeroni fa la seva presentació i descriu el seu ofici. Vol fer veure al director de la presó de Lleida que és el millor agutzil que pugui trobar. Per fer-ho critica als agutzils de les viles dels voltants dient que pregonen igual una bona notícia com una de dolenta. De igual forma, ell alaba totes les seves accions com a bones, dient com ell amb un sol cop d’ull a la notícia està preparat per donar el pregó, i posant com  a exemple el fet que si ell pregona sardina fresca tothom en menjaria aquella nit. També li explica la gran feinada que li va costar aprendre a ser un bon agutzil i com un botó mal cordat o una corbata torta pot fer fracassar la millor veu.

Seguidament li explica com feia temps que volien enderrocar la Casa de la Vila per construir-hi una de nova, però que es va anar deixant fins que al final el paviment del saló d’actes, durant una reunió del ple de l’Ajuntament, va cedir. No van haver més que trencadisses però allò va desencadenar les obres. Degut a això i com no tenien un lloc on guardar tota la paperassa i els mobles, els regidors i el funcionaris se’ls van repartir per guardar-los fins estrenar la nova Casa de la Vila. I és així com en Jeroni va acabar acollint a casa seva el pres que tenien a la garjola de la Casa de la Vila, en Valerià,  juntament amb un retrat del rei i altres pertinences.

Després li parla de la seva dona i de la seva reacció al veure el lot que li havia tocat. Va queixar-se ja que ella no volia un delinqüent a casa però en Jeroni va acabar convencent-la. Explica seguidament com van guardar les seves possessions: a l’habitació dels mals endreços hi van ficar la meitat del cadastre i a la dels hostes la resta dels arxius, els cap grossos de la festa major i en Valerià. El retrat del rei el van penjar per respecte a la capçalera del llit, tot i que el van acabar transportant al menjador ja que els hi feia vergonya despullar-se davant Sa Majestat.

A continuació parla sobre l’evolució respecte a en Valerià. Primer vivien amb la por al cos pensant que s’escaparia però, als tres mesos ja vivien tots tres com una família. En Valerià menjava a taula amb ells i ajudava a l’Elisenda a fer els treballs de casa, fins i tot els hi va pintar les parets de l’habitació. Jeroni doncs, transcriu el monòleg trist i desconsolat d’en Valerià en el que li explica com és un maldestre a l’hora de robar. Ell des de petit ja volia ser un delinqüent de categoria i no ho aconseguia ja que sempre que feia una trapelleria li sortia malament.

Finalment a l’últim paràgraf i desprès de tota l’explicació, en Jeroni narra el motiu real pel qual a escrit la carta. Proposa al director de la presó de Lleida que acolli a pensió completa en Valerià perquè pugui aprendre l’ofici de delinqüent. Jeroni es justifica dient que al no tenir fills, l’Elisenda i ell, volen ajudar al pobre Valerià a millorar com a delinqüent, per fer d’ell un home de profit. Per això li demanen que, ja que delinqüents a la vila professionals no n’hi ha, ell li pugui garantir un de la presó.

En l’última frase Jeroni s’acomiada i demana la resposta a la carta, seguidament la seva assignatura, és a dir, el seu nom.

Personatges:

En aquest conte trobem pocs personatges. El principal és en Jeroni qui escriu la carta, i seguidament en Valerià, la Plaga de la Ribera, qui és el motiu pel qual s’escriu aquesta carta. Altres personatges que trobem són l’Elisenda, la dona d’en Jeroni, i el director de la presó de Lleida del qual no sabem en nom però és el destinatari de la carta.

En Jeroni és l’agutzil de la vila des de fa més de trenta anys, un home treballador i té una bona conducta respecte als ciutadans. Tot i això té un caràcter entonat, ja que critica els agutzils de les viles dels voltants però ell sempre és qui millor realitza l’ofici. S’alava ell mateix, dient que és el millor de tots i que ningú pot queixar-se d’ell.  

En Valerià, àlies la Plaga de la Ribera, és un maldestre lladre de la Vila que va ser empresonat a la garjola de la Casa de la Vila quan va voler robar un tractor, i al escapar se li aturà en mig de la plaça de l’Església i en comptes de dissimular, ja que la gent es pensava que era un pagès foraster, va acabar cridant el seu nom i rendint-se. És un home que no va donar guerra a en Jeroni quan va mudar-se a viure amb ell, a més a més era molt bo fent sopes i pintant les habitacions. Era realment eficaç en quant a coses honrades. Però ell estava realment trist i desconsolat ja que la seva il·lusió des de petit sempre havia sigut ser un delinqüent reconegut mundialment, però no havia arribat a ser ni un bon pispa ja que cada vegada que volia fer una trapelleria li sortia malament. Trobem exemples de les seves maldestres trapelleries com: sembrar un bancal de marihuana i un ramat de cabres se’l cruspeix, passar tres hores rebentant el pany d’una sucursal bancària cuidant que no saltés l’alarma i equivocar-se de porta i finalment el robatori fallit del tractor.

L’Elisenda és la dona d’en Jeroni. Ella és una bona dona, però de tant en tant es posa tossuda. Ella en un principi no volia viure amb un delinqüent, però finalment està d’acord amb en Jeroni in volen gastar-se els seus diners estalviats en ell i la seva educació amb a delinqüent.

Del destinatari de la carta, el director de la presó de Lleida no ens dóna cap informació.

Característiques:

“La Plaga de la Rivera” està escrit en primera persona ja que és una carta que escriu en Jeroni, destinada a ser llegida pel director de la presó. Està composta per un llarg monòleg d’en Jeroni tot i que introdueix un de petit d’en Valerià. Tota la narració està escrita en un mateix dia, tot i que fa referència a fets que havien passat feia tres mesos abans.

Recursos:

Aquesta narració està escrita en forma de carta, per tant tot és un monòleg d’en Jeroni. Trobem molta descripció, tant quan ell explica el seu ofici de agutzil, en el moment que descriu com realitza la seva feina; quan descriu com la Casa de la Vila cedeix i tots els objectes que ells se’n porta a casa i tota la informació que dóna sobre on posa cada objecte; i quan descriu a en Valerià. També trobem un diàleg entre en Jeroni i en Valerià que donarà lloc al seu monòleg.

Finalment cal dir que el recurs literari més utilitzat per Jesús Moncada en aquest conte és la ironia. Trobem grans trets d’ironia durant els últims paràgrafs del conte. En el moment en que en Jeroni parla de fer d’en Valerià un home de profit ajudant-lo a ser un bon delinqüent, i dient que vol que vagui a la presó per aprendre l’especialitat de delinqüència que més li agradi,  ja que sabem que ser un delinqüent no és ser un persona de profit, sinó tot el contrari; com tampoc és un ofici amb especialitats, sinó tot el contrari. També trobem la ironia en el monòleg d’en Valerià, ja que està trist i desolat degut que és molt bo sent honrat però en canvi és un maldestre sent un delinqüent, tot i ser la seva il·lusió des de petit, tenint en compte que ser delinqüent no hauria de ser precisament una il·lusió per ningú. Aquests trets irònics que presenta el text són els que els hi dóna el to humorístic. 

Símbols:

El conte s’inicia amb els protagonista descrivint allò que per als pobles és mètode més utilitzats, més aviat a l’antiguitat, aquest són els pregons.  El personatge critica las joves pregoners afirmant que no són como ho eren abans. Amb això l’autor dona vol donar a entendre la degradació dels mètodes antics encara presents i així advertir la importància de petits costums propis de les festes del poble, que fa que el poble tingui la seva pròpia marca.

D’altra banda tenim la col·laboració del poble, les solucions que proposen per no alterar l’ordre comú. Aquesta solució és la repartició de  les coses de l’ajuntament. Això és propi d’un poble, on cadascú no mira pel seu interès, si més no, per el benestar de tothom.

Comentari:

“La Plaga de la Ribera” és un conte en forma de carta, que escriu en Jeroni Salses al director de la presó de Lleida. Té, per tant, format de carta. És un monòleg d’en Jeroni on explica com degut a les obres a l’Ajuntament ell ha hagut d’acollir a en Valerià, àlies la Plaga de la Ribera, a casa seva.

Durant aquesta explicació en Jeroni utilitza interrogacions i exclamacions sense esperar resposta dirigides al director de la presó. També deixa veure la seva personalitat entonada explicant el seu ofici de agutzil ja que sempre ell és qui millor realitza aquest ofici. Al explicar el moment en que arriba a casa seva amb les seves corresponents pertinences introdueix a la narració a al seva dona, l’Elisenda qui és nega en un principi però acabarà cedint. Seguidament trobem una llarga descripció del comportament d’en Valerià qui primerament donava desconfiança a en Jeroni i l’Elisenda per si fugia, tot i que ell no donava pas cap guerra, però que desprès acabarà integrat a la família. Ajudarà a l’Elisenda a fer les feines de casa i fins i tot menjarà a taula amb ells.

Seguidament, apareixerà un petit diàleg d’en Jeroni amb en Valerià que provocarà un monòleg d’aquest. El monòleg d’en Valerià estarà ple d’ironia ja que es mostrarà trist i desolat pel fet que no aconsegueix ser un bon delinqüent tot i ser la il·lusió de la seva infantesa. Es queixarà degut a que és molt eficaç fent coses honestes però en canvi és maldestre per les trapelleries.

Finalment en Jeroni tornarà amb el seu monòleg i deixarà veure la vertadera raó de la seva carta, també ple d’ironia. Ell demanarà al director de la presó que aculli a en Valerià per fer d’ell un home de profit, i que pugui aprendre l’especialitat de delinqüència que més li agradi. Aquest to d’ironia és el motiu pel qual aquest conte té traces humorístiques.

És un conte que emprant la ironia té un to humorístic i absurd davant tot el conte, que provoca que sigui un conte humorístic. L’ús del to absurd es veu reflectit al llarg de tot el conte donat que explica situacions poc comuns en el món real, com la presència de un lladre maldestre que vol ser un delinqüent professional.  Aquesta situació juntament amb l’objectiu de la carta; d’ingressar-lo pagant perquè aprengui dels millors delinqüents; són situacions que al món real no són comuns, perquè un delinqüent és que fa quelcom dolent i per tant ha de rebre un càstig i no pas ser vist com una professió.

Pel que fa al gust personal, és un conte molt divertit que ha aconseguit atreure al lector a continuar i llegint, i així passar una bona estona.