FEM UN COMENTARI DE TEXT:
El Cafè de la Granota: "Un enigma i
set tricornis"
Justificació:
Hem escollit aquest conte per a elaborar el nostre
comentari de text ja que ho considerem una oportunitat per enriquir els nostres
coneixements i també perquè tenim la oportunitat de parlar sobre un dels relats
que mes ens ha cridat l’atenció durant la nostra lectura de la novel·la, a més
d’oferir a l’alumnat la oportunitat d’entendre millor la història.
INTRODUCCIÓ:
Teniu a les vostres mans un comentari de text que ha
estat elaborat amb la major precisió i dedicació. Un exercici orientat a
plasmar per escrit totes les claus que permeten la comprensió plena del conte
“un enigma i set tricornis”. El nostre comentari està basat en la lectura d'un
text per a la posterior sinterització i valoració dividida en diverses parts i
relatades amb la major coherència possible. Deixant de banda el grans
pleonasmes, anem per feina¡
Juntament amb els altres catorze contes que conté el
volum de Josep Moncada “el cafè de la granota”, un enigma i
set tricornis fou publicat el març de 1985.
Quin sentit té el títol del conte respecte al seu
contingut? Evidentment, el títol fa referència als trets argumentals del conte
en què identifiquem “enigma” amb “desconeixement de la identitat de l’àrbitre
pirata” i “set tricornis” amb “els set guàrdies encarregats de resoldre aquest
enigma”. L’objectiu que han de complir aquests guàrdies, atenent a les ordres
taxatives de les altes jerarquies són: acabar amb l’escàndol i arrestar al
culpable. Cal comentar que el marc històric d’aquest conte ens situa a
principis dels anys seixanta, on la dictadura del general Franco, es va arribar
a estendre a tota Espanya. Els membres de la guàrdia civil, a totes les
poblacions portaven un barret de tricornis, símbol dels militars i de la
dictadura. Per aquest motiu al títol del conte es parla de “tricorni” i no de
“guàrdia”.
Fig 1.0-"Un tricorni de la guàrdia
civil espanyola."
Els fets succeeixen a Mequinensa, la població catalana
on tenen lloc grans part dels contes que constitueixen el volum. En aquest, es
parla sobre la mobilització de set tricornis per a resoldre un enigma que
regnava en aquesta vila als anys seixanta. Els set guàrdies intentaven agafar a
un individu que imitava a la perfecció el soroll emès pels xiulets dels
col·legiats en els partits de futbol de cada diumenge. Aquest individu, tractat
com a “àrbitre pirata”, apareix en els moments més decisius de cada partit per
despistar a l’equip visitant i evitar gols en contra. Breument resumida,
aquesta seria la trama principal del conte.
PERSONATGES
A continuació es fa un recull dels personatges amb
major rellevància i que fan importants aportacions a l’obra de Moncada.
Personatge
|
Funció
|
Hermógenes Martínez
|
És el sergent comandant del post de la guàrdia civil
del poble i el més vell de tots el guàrdies. Tanmateix, al final del conte
descobrim que ell és l’àrbitre pirata.
|
Epifiano Torrijos
|
Més conegut com la Broca, és el membre més temible
de la guàrdia civil, i el més ambiciós en la recerca de l’àrbitre pirata ja
que li encanta l’orde i el futbol.
|
Pere Clots, Joanot de Monegre, Pere Sanses, Eusebi
Rius, Robert Noguera i en Sebastiá Solers
|
Són tertulians del Café de la Granota i
altres indrets esmentats durant el conte.
|
Marcelino, Rufino, Joan Rius, Pere Sabata i Manuel
la Lloca
|
Els dosa primers són altres membres del cos de la
guàrdia civil de la vila. La resta, són confidents secrets de les forces de
l’ordre.
|
Mossèn Silvestre
|
És el mossèn de la vila i un dels molts amants del
futbol del poble. Durant el conte, adopta un caràcter poc freqüent en un
rector.
|
Cristòfol
|
És el cronista oficial del conte encarregat
d’explicar els fets al xiquet, el nostre narrador. És un fanàtic
incondicionat del futbol, caire que es demostra quan ajuda a apallissar a la
Broca amb el recot de la vila, el senyor Silvestre.
|
Silvestre
|
És el rector de Mequinensa i vol
que el equip de futbol guanyi els partís, per això, amb ajuda del Cristòfol,
apallissen a la Broca que està a punt de saber qui es l’àrbitre pirata.
|
COM ESTÀ ESCRIT? CONTEXTUALITZACIÓ?
Un enigma i set tricornis és una crònica on el narrador, autoanomenat cronista en el relat,
explicita la datació dels fets que s’expliquen: «el cronista vol aclarir
que, llavors, a principi dels anys seixanta». Aquesta mateixa afirmació
situa la veu narrativa en el temps que anomenem “actual” i el fet que es parli
de la vila ens situa en la Mequinensa vella. La resta d’elements que apareixen
en el text corroboren la localització i la datació: «la tertúlia dels
llaüters», la figura del sereno, el vell Cristòfol, etc.
El conte està escrit de dues maneres
diferents, és a dir, ens trobem davant una dualitat de veus; a primera és
una veu narradora que ens relata els fets que tingueren lloc aquell període de
temps a la vila en tercera persona. Hem de suposar que es tracta d’un narrador
omniscient del qual no tenim cap tipus d’informació(nom, cognom...). Tot i
així, es fa lògic el fet de pensar que l’autor del relat és el xiquet que a
tingut el plaer d’escoltar la historia que li ha explicat el vell Cristòfol.
En Cristòfol, és el cronista del nostre conte, l’encarregat
de donar la informació dels fets sense que se li escapi ni una. Ens dóna
informació addicional, punts de vista, opinions i tot tipus de detalls que ens
ajuden o, a vegades perjudiquen, a l’hora de llegir el relat. Ell narra
la historia de quan ell era jove i va contemplar tan de prop els fets, com si
va involucrar i com va acabar. Quan el vell narra, dóna la impressió de que
estàs assegut en una cadira al cafè de la granota amb ell i que t’estàs amarant
de tots els fets que van tenir lloc a Mequinensa.
Sabem que el Cristòfol no és l’autor directe del conte
sinó el xiquet ja que tenim constància de quan el vell Cristòfol deixa de
parlar: <<-va dir el vell Cristòfol->>.
AMBIENT
Ens situem en un petit poble, entre dos grans
rius Espanyols: el Segre i l’Ebre. En aquesta conca, on es troben els dos rius,
es situa el poble de Mequinensa. Més concretament, a Aragó, on es
troben els rius Segre i Ebre. Allà trobem el poble de Mequinensa,
conjuntament amb el Pantà de Mequinensa, molt a prop dels
Monegres.
El poble es descrit com una vila tranquil·la, on tota la
gent es coneix i porta una vida normal. Hi ha diferents treballs anomenats al llarg
de tota l’historia, com per exemple el de cambrer, sabater, ferrer, llaüter,
tots típics de poble; que doten a la vila d’una ruralitat increïblement
preciosa. També s’han descrit camps de conreu i altres vinyes típiques de
l’època. Decidim que l’acció té lloc en un indret rural ja que, en ser tan petit,
la gent es coneixia mútuament i tots eres reconeguts per tots. Qualssevol
notícia trigava molt poc en escampar-se per tota la vila.
ESTRUCTURA:
Pel que fa a la forma en què es distribueix el conte a
descriure, “un enigma i set tricornis” respecta la clàssica estructura
argumental d’un conte literari. En aquest relat, l’autor ens situa al Cafè de
la granota, on en Cristòfol explica una historia dels anys 60 al xiquet. Direm
per tant, que la forma de presentació del conte és un diàleg reescrit per un
narrador omniscient(el xiquet anys després).
S’hi identifica una introducció que situa al lector en
el llindar del conte pròpiament dit. Aquí es donen els elements necessaris per
comprendre el relat. S'esbossen els trets dels personatges, sobretot els dels
personatges principals(guàrdia, per exemple...), bé sigui per mitjà de la seva
descripció o bé narrant el succés que fa arrencar la historia, es dibuixa
l'ambient en què se situa la acció i com a recurs estilístic, Moncada no diu
res de què a passat, simplement ens parla d’una recerca i d’un conflicte. A la
introducció d’aquest conte, es marquen algunes formules
estereotipades(vilatans xafarders, entre d’altres...), marcadors
temporals(anteriorment, abans, ara...) i espacials(a la dreta, a, en...).
L’autor, per donar misteri al conte, no diu res de què ha passat i no respon a
cap de les preguntes inicials que fan possible l'existència de la trama, el per
què, el com, qui... Durant aquesta introducció, s’intenta transmetre al lector
la personalitat dels habitants de la vila als quals acusa de xafarders: “La
tertúlia dels llaüters del moll de les Vídues”, “llocs de reunió dels
vilatans”, “confidències, converses comprometedores i xafarderies”... El
cronista ens parla sobretot dels guàrdies que, amb el seu afany de trobar
alguna pista que els faci arribar fins a l’àrbitre pirata(del qual es parla més
endavant), utilitzen un zel investigador que altera la vida dels vilatans.
Davant aquesta situació, observem que l’autor aprofita per afegir un altre
símbol al conte per mantenir, probablement, un to humorístic i justificar la
xafarderia dels usuaris de la vila: la Solomé, una cotorra del Cafè que fou
enviada a l’exili vergonyant del galliner per la seva capacitat de parla. La
Solomé, de forma irònica, sent un animal pacífic, converteix la seva presència
al Cafè de la Granota en una estada perillosa. En aquest context d’intensa
investigació dels guàrdies, la gent da Mequinensa es veu obligada a conversar
sobre temes que no els poguessin comprometre. De temes, s’esmenten: dones,
carbó, riu, collites(el fet de que es parli de “dones” i no de “homes” dóna un
to masclista al conte, des del nostra punt de vista).
El nus o desenvolupament del conte s’aprofita per
donar pas a l'exposició del problema que cal resoldre. Va progressant en
intensitat a mesura que es desenvolupa l'acció i arriba al clímax o punt
culminant, on hi ha la màxima tensió, per després declinar i concloure en el
desenllaç. El cronista ens presenta per fi la causa de tot l’enrenou que té
lloc a la Vila, l’àrbitre pirata(també coneixem a altres personatges) i les
seves intromissions en els partits, les quals són l’epicentre dels fets que
descriu el cronista. En aquest desenvolupament, l’autor també complementa la
personalitat i caràcter dels vilatans amb la informació ja donada a la
introducció. L’àrbitre pirata és un personatge tipus que Moncada utilitza per
descriure el típic aficionat dels partits de futbol. Es caracteritza per la
seva capacitat d’imitar el so dels xiulets dels àrbitres. Aquest, apareix en
els moments de major tensió i clímax per interrompre el partit i
assegurar la victòria del seu equip. És un subjecte del qual no sabem res i que
l’autor manté i reconeix com a “àrbitre pirata” per fer despertar el nostre
interès i suspicàcies sobre la identitat d’aquest individu. De forma irònica,
aquest àrbitre de palla que abans havia adoptat una actitud clarament
bel·ligerant contra els equips rivals, confessa al Mossèn que sent remordiments
per les seves accions i decideix abandonar les seves intromissions com a
àrbitre pirata. No obstant, gràcies a la tècnica de narrador omniscient ens
adonem de que el capellà enganya al pobre home amb arguments sense sentit.
Normalment, el desenllaç o final hauria de resoldre el
conflicte plantejat, concloure la intriga que forma el pla i l'argument de
l'obra. Es caracteritza per la transformació del personatge principal, ja que
es resolen els seus problemes, i per l'execució d'un final moralitzador i
educatiu. Però en aquest conte, Moncada, per dotar de realisme la historia
decideix plantejar un final format per un conjunt d’interrogacions o preguntes
retòriques a les quals hem d’imaginar una possible resposta. És ,per dir-ho
d’alguna manera, un final obert tot i que s’ha de comentar, això si, que es
reconeix la identitat de l’àrbitre pirata, la major intriga(“un enigma”) que
recull el conte.
Dins els dos grans grups d’estructures que trobem als
contes de l’obra (soliloquis i cròniques), nosaltres qualificaríem “un enigma i
set tricornis” com a crònica ja que ens trobem davant d’una narració directa i
immediata d'una notícia amb certs elements valoratius i secundaris respecte la
narració dels fets(sobre tot al començament). A més, durant el conte s’intenta
reflectir l'esdevingut en un cert període del passat, on el cronista ens situa
com a “els anys seixanta”. Un altra justificació és el fet que Moncada utilitzi
un relat detallat, carregat, seqüencial i oportú dels esdeveniments d'interès
col·lectiu, en el qual es ressalta com succeeixen els fets i es recrea l'atmosfera
en què es produeixen(a més de fer comentaris i judicis personals per part del
cronista, que parla del com i el per què dels successos que ell mateix tracta).
RECURSOS TIPOGRÀFICS I LINGÜÍSTICS:
Tipografia: ens ha cridat molt la atenció el fet de que els dos últims paràgrafs
estiguin escrits entre dues fletxes. Vam suposar que probablement feien la
funció de il·lustrar-nos el desenllaç de l’obra o que, probablement, el
narrador citava textualment les paraules del vell Cristòfol el qual s’avia
inclòs dins de la historia. Però, si això és així, el conte sencer hauria
d’estar redactat entre dues fletxes, cosa que ens va desconcertar un mica. A
més la posició de les fletxes és inusual ja que totes tenen la mateixa
direcció. (Pàg 98,99)
Antítesis: en els primers
paràgrafs del conte, el Cristòfol descriu el poble com una vila plàcida,
riallera i calmosa. A aquesta afirmació, s’oposa la visió que nosaltres tenim
de la vila un cop acabat el conte ja que descobrim l’actitud que la gent adopta
al camp de futbol i a les tertúlies davant el conflicte, per no mencionar les
actituds que tenen en altres contes de la novel·la(discussions, robatoris,
pallisses...).
Personificació: (Cristòfol i xiquet conversant al cafè): el fet de que un animal mort
i dissecat pugui contemplar impassible i polsós el batibull
del cafè, comporta atorgar-li unes qualitats humanes de les quals no disposa.
Un altre exemple de personificació és presenta quan el
narrador explica que el motiu de l’enrenou que estava tenint lloc a la
vila no ho sabia ni el terra, volent dir que ningú en sabia res(si
el terra és capaç de saber coses, és per què té qualitats humanes, cosa que no
és possible).
Derivació: podem identificar un recurs d’aquest tipus quan Robert Noguera diu “...ni
gall ni gallina”. Recordem que la derivació és l’ús proper de paraules
derivades d’una mateixa arrel.(en aquest cas, gall a passat a ser femení en
acoblar-hi un “ina”).
Ironia: “els deprimits tenien la
il·lusió secreta de perdre les apostes”(no és usual tenir il·lusió de perdre
alguna cosa).Cal comentar que la ironia és un dels temes clau d’aquest conte i
per això dedicarem un apartat més ampli a aquesta qüestió.
Exclamacions: moltes d’aquestes tenen lloc durant el partit. “Faci’l pensar, senyor
àrbitre!”, per exemple...
Hipèrbole: “...davallada que no havien pogut aturar ni[...] els exorcismes que mossèn
Silvestre practicava al camp de futbol...” Considerem que és una idea exagerada
que una persona hagi de recórrer als exorcismes per un simple partit.
Probablement, Moncada intentava criticar el caire dels aficionats davant les
derrotes del seu equip de futbol.
Un altra exageració és: “el desconegut capaç d’imitar
el xiulet dels col·legiats amb una traça diabòlica”. També es
podria considerar una metàfora.
Interrogacions retòriques: “¿Quin sant s’havia penjat? ¿Què volia dir aquella allau de denúncies...” i
moltes més preguntes durant el conte que no esperen cap resposta sinó que el
seu objectiu és intensificar el contingut del mateix.
Metonímia: es converteix en una metonímia el fet de que els guàrdies siguin reconeguts
com a tricornis(capell o barret negre amb tres puntes que els caracteritzava).
Llenguatge: L'obra de Jesús Moncada presenta
elements lingüístics del català de la franja de ponent, del català parlat en
territoris que administrativament pertanyen a la comunitat aragonesa. És el
català occidental, concretament el seu subdialecte nord-occidental, molt oral. L'autor es presenta com un cronista que anota
tan fidelment com pot allò que li explica el vell Cristòfol. Per tant, és
lògica l'aparició d'occidentalismes, formes locals, lèxic relacionat amb la
navegació fluvial... Destaca també doncs, l'oralitat, amb freqüents
intervencions del vell, la veu del poble, l’abundància de frases fetes...
Lèxic: algunes de les paraules que conformen els
diferents paràgrafs del conte són difícils d’entendre i, a vegades, poc clares.
Moncada fa ús de moltes oracions subordinades(a les converses no) extenses i
que a vegades ens desconcerten una mica. És per això que diem que l’autor
utilitza oracions molt carregades.
Estil: Destaca l'agilitat i la concisió
expositiva, així com un ritme ràpid, gairebé vertiginós. Moncada s'esforça i
repassa els seus textos perquè no hi sobri cap paraula(no suporta els
pleonasmes). L’estil és ràpid ja que tanmateix a les dues últimes pàgines
resol el misteri del qual es parla al títol.
LA IRONIA:
Probablement, l’humor i la ironia són dos dels temes
que caracteritzen aquest conte. Estan presents durant tot el relat i donen
realisme a la historia. Sovint, l'humor en aquestes narracions està motivat per
un fet insòlit, que força de manera subtil la lògica d'una realitat quotidiana.
En primer lloc, sabem que el vell Cristòfol és un personatge alegre i rialler
amb la qual cosa podem intuir que el conte tindrà la seva porció d’humor.
Sembla irònic el fet que el policia sigui el
delinqüent i el mossèn el seu aliat. Recordem que l’actitud del Mossèn
Silvestre no a estat la pròpia d’un capellà de poble. En primer lloc, un
capellà no enganyaria a un pobre cristià que, penedit de les seves accions, es
presenta a la rectoria per confessar les seves barrabassades i assumir
qualssevol penitència. Diem enganyar referint-nos a que el mossèn, espantat
davant la renúncia de la l’àrbitre pirata, calma al visitant i intenta esvair
els seus sentiments de culpa amb argumentacions estúpides com que els seus
malsons eren fruit d’una dieta massa pesada per a la nit. Descobrim, per tant,
que el mossèn és un fanàtic incondicional de l’equip(probablement, més que el
propi àrbitre pirata). És irònic, doncs, que un capellà(molt cristià) adopti
una actitud així(enganya i també apallissa, juntament amb el Cristòfol, al
pobre la Broca).
Podem identificar una altra ironia quan es diu que si
l’equip perd i baixa de categoria, els habitants haurien de dedicar-se a la
política únicament i oblidar el futbol. Pe tant, ironitza la corrupció. També
es podria dir que aquesta afirmació és una crítica social i política ja que al
conte s’il·lustren satíricament les actituds moralment criticables
d'alguns personatges, permetent entreveure al lector les simpaties personals de
l'autor. Sovint, a l’obra en general, els personatges humils hi són tractats,
dintre de la crítica, amb tendresa, mentre que els més benestants o poderosos
reben sarcasme o ironia corrosiva.
CONCLUSIÓ:
En conclusió ens agradaria dir que el fet d'haver
portat a terme aquest treball ens ha semblat una gran oportunitat per aprendre
a fer un comentari de text tenint en compte tots els aspectes que ha de reunir
un de caire mitjanament formal.
A més, tot i que des d'un principi les obres que
reuneix el volum de Josep Moncada poden semblar carregades i poc clares, fer un
comentari de text amb les idees bàsiques ens ha ajudat a assimilar i comprendre
millor el conjunt de l'obra des de tots els seus angles.
Pel que fa al contingut del conte, ens ha semblat
digna d'estudi l'actitud que la gent del poble adopta davant les situacions que
es relaten en aquesta història(i en general, totes les altres). Moncada ens
descriu molt detalladament el caire d'alguns dels vilatans. Per aquesta raó,
ens dóna la impressió de que tots aquest són personatges tipus(els aficionats
al futbol, els guàrdies mal educats, el mossèn poc cristià(humor)... i molts
més).
S'ha de dir que realment "el cafè de la
granota" és una obra que hauria d'arribar a les mans de tots els
aficionats a la lectura.
Ens acomiadem amb una fotografia de Moncada i la vila
de la Mequinensa i el riu Ebre del qual es parla al llibre sovint.
Jamal Oubaslam i Alejandro Robledillo
QUE ES NEGRO, CUADRADO Y CON BUEN SABOR?
ResponderEliminarLA POLEEEEEEEEEEE ES LA POLEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE WOHAHAHAHAHAHAHHA OLE OLE OLE TENGO OTRA POLE
EO EO EO, ESTO ES LA POLE,
CAMAREROOOOO CAMAREROOOOO UNA DE QUESOS!!! QUESOS DEN POR CULOOO LALALALALALALLALAAAAA LA POLE ES MIAAAAAAAA Y SOLO MIAAAAAAA LA HEMBYDYA OS CORRE CABRONEEEEES Y LO SABEEIS
LA POOOOLE LA POOOOOLE TENGO OTRA POOOOLEEEE JAAAJAJAJAJAJAJAJA
Por que no te callas de una vez. Esto es un blog para facilitaros la faena y no para escribir esto. A mi me daria verguenza. Además, a quien le importa tu vida, seguramente a nadie por lo que veo, que tengas de escribir esto por aqui... simplemente pena...
EliminarPor que no te callas de una vez. Esto es un blog para facilitaros la faena y no para escribir esto. A mi me daria verguenza. Además, a quien le importa tu vida, seguramente a nadie por lo que veo, que tengas de escribir esto por aqui... simplemente pena...
ResponderEliminarCUIDA ESA BILIS, LA POLE ES MIA ;)
EliminarOriol Ruiz Celada, 17 años soltero, disponible des de 23$, bien dotado y con pechitos bien firmes
ResponderEliminaroo sii oo siii porfavor quiero polla negra
EliminarORIOL RUIZ:
ResponderEliminarXicos respetar un poko la literatura no?
OYE ORIOL NOSEPAKEMAS, no te rias de la lengua gilipollas, que te rajo como welbas a desir algo es que te mato, adema no save no escrivir!
EliminarOriol Ruiz a mi me mide 28cm si estas interesado dame tu WhatsApp
ResponderEliminarOriol Ruiz:
Eliminarestoy interesado... pero, me la podre tragar entera? me gusta que me den arcadas...
illo nesesito halluda me an dixo k oi avia 1 eklipze de sol xro no e bisto nada m aparesió Falete es sierto?
ResponderEliminarXq me an timao? XQXQXQXQQ¿?¿?¿?¿?¿ hespero komentarios kon solusion (doi laike por komentario :] )
Hola, podries dir-me alguns tipus de subordinades? En necessito tres, que continguin,almenys, i que estiguin formades de tres oracions. Gràcies!
ResponderEliminarmoreno ? :')
ResponderEliminarMolt bona feina, nois!
ResponderEliminaruna pole i set flanders
ResponderEliminarJaja buena nuke willy tienes mi laic xD
ResponderEliminarOie el de la pole me cago en todos los muertos de tu arbol genialogico y si me apuras tambien en los vivos , puto amorfo de mierda te pillo por la calle y te hundo el pexo a martillazos , enfermo ijodelagran puta , si tienes hijos espero que tengan alguna discapacidad fisica o mental o en su defecto los atropelle un autobus , pero que no mueran que sufran toda su puta vida y si no tienes hijos nunca que sera lo que pasara seguramente dios te bendiga con una gordaka puto follapinos ijodelagranputa , como me entere de que me agregas otra vez con alguna cuenta asi y me entere de quien eres te juro que te busco , cuando te encuentre te voy quitando partes de tu ridiculo cuerpo y me las voy comiendo y mientras me las como las cagare y te haré comer mis putas heces con trozacos de tu piel rebozados y cuando ya te haya destripado completamente y averte hecho comer toda la mierda que suelte de mi precioso y brillante culo ire a por tu hermana y si no tienes hermana ire a por la sudada de tu puta madre y si voy inspirado ire a por las dos , la secuestrare , las metere en una furgoneta , las llevare a una habitacion , las metere el rabo por todos los agujeros de su cuerpo (si , incluidos los de la nariz y orejas) me corre dentro de ellas y esperare 9 meses a que nazcan sus hijas y cuando cumplan 13 años me las follare tambien y si aun asi despues de eso te siguen quedando primas o tias hare lo mismo con ellas y cuando ya este cansado de follarme a toda tu familia de piojosos cojere unas cuantas cadenas las pondre en mi coche y recorrere 300km con toda la tu familia enganchada a ellas y si despues de eso queda alguien vivo , le hecho alcohol para que rabie aun mas de dolor y despues de todo eso ire al hospital cuando ya te hayas recuperado de el destripamiento que te hice te sacare de hay te llevare a la misma habitacion donde me folle a todas las mujeres de tu actual familia y a las que preceden en tu arbol genialogico y mientras te pongo los videos de como me follaba a tu madre te dare minipollazos en la frente hasta que se te quede la marca de mi grande y devastador glande para el resto de tu vida y asi cada vez que te mires en el espejo recordaras esos videos y lo que hice con tu familia , despues de eso te soltare y volvere a ir a por ti a los tres meses , te volvere a meter en la habitacion , pero esta vez nada suave , esta vez cojere tus manos y empezare a meterte agujas entre las uñas hasta que el nivel de dolor te haga desmayarte y te reanimare con un desfibrilador , te bajare los pantalones y los calzoncillos y empezare a darte minimatillazos en tus cojones hasta que poco a poco se vayan deshaciendo y tu escroto quede completamente vano , imagino que despues de eso te desmayaras otra vez , pues volvere a usar el desfibrilador para reanimarte y metere tus pies en un cubo con agua , te pondre pinzas en los pezones , pene y lengua y te dare descargas hasta que vuelvas a desmayarte , cuando lo hagas ya sabes lo que hare.. y volvere y cojere unas tenazas e ire arrancando una a una tus putas uñas pedazo de escoria , despues te tumbare , te pondre un trapo en la cara e ire hechandote en la boca agua poco a poco sin que llegues a ahogarte ... despues me ire y volvere cada a dia para hacerte una tortura diferente , para que cada vez que oyeras mis pasos acercarse a la puerta a horas diferentes cada dia , un miedo que jamas hayas experimentado recorra tu cuerpo y quedarme en la puerta haciendo como que habro hasta que te mees encima , entonces entrare y comenzare... cuando vea que ya no das para mas torturas te dejare que te cures en un hospital y volvere a ir a por ti cuando te recuperes , te cojere y mientras te quemo los ojos con un soplete te dare
ResponderEliminarmartillazos en la nuez hasta que mueras pedazo de hijodelagran puta pero no pienses que todo acaba a hay... si la reencarnacion existe , volvere reencarnado en culaquier otra persona y te hare a ti y a toda tu nueva familia todo lo que te hecho en esta vida pero mas lento y sin matarte para que cada vez que vieses una sombra en la noche pienses que soy yo , que te entre una locura impresionante , que caigas en un estado vegetativo simplemente del miedo que te causa mi presencia , si te curan , ya no volvere a ir mas a por ti , moriras viejo , solo , sin huevos , sin piel y esperate que no te corte piernas desecho de mierda
EliminarPoseso shurs caillou del futuro mola
ResponderEliminarnano esto esta crema chabales, este libro esta to wapo pero prefiero horas en el gym joder
ResponderEliminarRecomiendo el libro a mi madre que siempre esta alli nano y al jefe de mi padre porque no sabe leer muy bien pero es el puto crak chabales quien se meta con mi famila lo rebient ya joder
ResponderEliminartu familia nos la suda
EliminarNo és Josep, és Jesús Moncada :)(per si voleu canviar el nom)
ResponderEliminar