L'assassinat del Roger Ackroyd

El Cafè de la Granota és un llibre escrit per Jesús Moncada l’any 1985. Es tracta d’un recull de contes independents entre sí, però que succeeixen tots dins el mateix poble, i aproximadament hi intervenen els mateixos personatges: els veïns d’aquest.

Nosaltres ens centrarem en un conte en concret: “L’assassinat de Roger Ackroyd”. Aquest és també el títol d’una novel·la de la famosa escriptora Agatha Christie, que és peça clau del conte, ja que tota la història gira al voltant de la novel·la.

El conte explica la història de com en Damià va matar d’un tret a el Teodor de Peris. El fet és que en Damià estava llegint la novel·la “L’assassinat de Roger Ackroyd”. Hi està molt “enganxat” però, contínuament, sigui la dona, el veí, el cunyat o en Teodor l’interrompen. Quan arribava a la part més interessant de l’escrit de Christie en Teodor, el “gracietes” del poble, li diu com acaba el llibre. En aquest moment, el Damià, enfadat, agafa l’escopeta que el seu cunyat li havia deixat momentàniament i dispara contra en Teodor, que cau mort allà mateix.

De fet, el conte té dues històries paral·leles que avancen l’una al costat de l’altre: la novel·la d’Agatha Christie, l’argument de la qual va explicant Damià, el protagonista;  l’altre és el monòleg del mateix, que va explicant els motius pels quals va disparar i matar d’una escopetada al Teodor de Peris.

Així doncs, al tractar-se d’un monòleg, és una narració cronològica dels fets. Conseqüentment, en Damià fa la funció de narrador de la història, per tant, l’autor escriu el conte en primera persona.

Pel què fa a l’espai, tot succeeix al poble, com ja hem dit. A més, en Damià llegeix la major part de la novel·la al costat de la porta de casa seva, “escarxofat” en una cadira. El temps del conte és aproximadament migdia: des de la tarda en què Damià comença a llegir fins que al matí següent acaba matant a Teodor.

Si parlem dels personatges s’haurien d’esmentar en Damià, el protagonista i narrador, en Teodor, que és l’home assassinat per Damià. Després, trobem a la Dorotea, que és la dona del protagonista, el germà de la Dorotea, el nom del qual no apareix al relat, i, per últim, a en Sebastià, que és un bon amic de Damià i el jutge de pau de la vila. Durant tot el monòleg. Damià parla cap a aquest últim.

Són diverses les figures retòriques que es poden trobar en la història. En general, podem veure diverses apel·lacions a Sebastià, com per exemple: “Quina esgarrifança, ¿oi Sebastià?”.  Amb aquest recurs, l’autor aconsegueix també cridar l’atenció del lector i que aquest s’impliqui més en el relat. D’altra banda, trobem que al principi del conte se’ns anticipa el seu desenllaç. Aquesta és una estructura molt semblant a la que va utilitzar Gabriel García Márquez l’any 1981 a la seva famosa novel·la “Crònica d’una mort anunciada”. Per últim, si ens hi fixem encara més, trobem algunes figures com per exemple la comparació: “Encetar el tercer capítol i quedar-m’hi enganxat com una mosca a la bresca va ser el mateix”.

Per últim, caldria destacar com és el lèxic del conte. Aquest és, sens dubte, totalment col·loquial, ja que, cal recordar, que són històries que succeeixen en un poble, on el llenguatge, sol ser més vulgar que a la ciutat. Aquest fet, és perfectament plasmat per l’autor.