Amarga reflexió sobre un manat de cebes

Acabem de llegir el llibre del Cafè de la Granota de Jesús Moncada que narra diferents històries sobre la vila de Mequinensa, Aragó. Tot i això només parlarem d’una d’aquestes històries: Amarga reflexió sobre un manat de cebes. 

El protagonista, Manuel la Lloca, va robar un manat de cebes durant la seva joventut i arran d’aquest fet tots els robatoris que hi ha al poble se li atorguen a ell. Degut a això en Manuel fa una reflexió sobre aquells aspectes de la seva vida que li agradaria canviar. Amb aquesta explicació ja podem veure més clarament el significat del títol, ja que fa referència a la reflexió, que fa el protagonista,  a la qual el va portar un manat de cebes.

Tot comença de nit amb un home que s’amagava en la foscor, aquest era el Manuel la Lloca, després d’haver estat a la caserna.

Quan passava per la porta del Cafè del Centre es va trobar amb el Josep de Pons, el  Joan de Sarroca i el Pere Cirera però ell no va ser vist. El sereno de la vila, l’Horaci Campells, sí que el va veure, abatut i sense saber què fer, després de sortir de la caserna. L’Horaci en veure’l així va decidir acompanyar-lo a casa seva i, és aquí on el Manuel comença a explicar la seva història amb un monòleg:
Comença narrant el moment de la seva “detenció”, ja que en un primer moment la Guàrdia Civil només se’l volia endur per fer-li unes preguntes sobre el possible lladre.
En un principi el Manuel no vol parlar tot i que al final els guàrdies el fan parlar a base de cops i aquí es on comença a explicar qui són els anarquistes del poble i qui promou la vaga de les mines malgrat que no sap els noms dels responsables.  Per últim insinua al mateix sergent de la guàrdia civil, qui era el tal Horaci que pujava de tant en tant al balcó del tercer pis de la caserna per visitar a la seva dona.
Finalment quan surt de la caserna es apallissat per dos grups, un anarquista i un altre comunista. Aquest fet porta al Manuel a fer xantatge a l’Horaci per aconseguir els noms dels miners revolucionaris, ja que el cunyat de l’Horaci treballa allà, tot això a canvi del seu silenci davant el sergent de la guàrdia civil ja que l’Horaci es l’amant de la seva dona.

El conte acaba amb l’escena d’en Manuel Lloca sent apallissat per l’Horaci.

  

è PERSONATGES

PERSONATGES	FUNCIÓ
MANUEL LA LLOCA	Protagonista del relat. Confessa al sergent tot allò que els vilatans fan malament sota l’amenaça d’anar a la presó. Habitualment és apallissat per la gent del poble Aquest personatge també apareix en altres contes com ara Un enigma i set tricornis.
HORACI CAMPELLS	És el sereno de la vila i recull aquesta història en el seu diari. Tot i que al principi del relat ajuda al Manuel al final l’acaba apallissant.
JOSEP DE PONS/JOAN DE SARROCA/PERE CIRERA	Són tertulians del cafè de la Granota.
SERGENT	Cap de la guàrdia civil. Empresona al Manuel per tal de treure-li informació sobre la gent del poble i així acaba assabentant-se de la infidelitat de la seva dona amb l’Horaci.

è TEMPS, MODE I NARRADOR

El conte se situa el 15 de novembre de 1958, tot i que Jesús Moncada va escriure els relats el 1985. Els personatges es troben en mig de la dictadura de Franco, on els càstigs en front a delictes com ara robar, eren molt durs. La història comença a quarts de dues de la nit i acaba a les quatre de la matinada. Dins de la història el narrador fa un retrocés al passat.

Tot i estar parlant contínuament d’una narració o un conte, realment es tracta d’una crònica en la qual hi ha un monòleg per part del Manuel la Lloca al final del relat.

Finalment, trobem un narrador extern-omniscient juntament amb el monòleg del protagonista.  Sabem que el cronista sap els fets narrats gràcies al diari de l’Horaci Campells on aquest va deixar escrits els fets.

 è  ESPAI

Podem situar la història a Mequinensa, un petit poblet envoltat pel riu Segre i per l’Ebre a l’actual comunitat autònoma d’Aragó. La relació que hi ha entre el poble i l’autor es que aquest va néixer i va viure la seva infància allà.

Gràcies a la descripció que fa el conte, podem saber que és un poble rústic amb carrers molt amples fets de pedra i amb pendents molt inclinades. De la mateixa forma que ens descriu el físic del poble també ens parla d’antigues professions com ara la d’apotecari.

Finalment, l’autor aprofita el recorregut que fa la Lloca per mostrar diversos punts de la vila com el Portal de can Soteres, el Carrer de les Pedres, la plaça de l’església, els Porxos de l’Arrupit, el Cafè de la Granota, l’Apotecària, la Ferreteria de Bonifaç Torres, la caserna i per acabar la mina del poble.

  è SIGNIFICAT I ESTRUCTURA DEL TEXT

Aquest llibre és un llibre escrit en prosa, on cadascun dels seus capítols son escrits en prosa. Dins d’aquest recopilat de contes, que tenen en comú el temps i l’espai, trobem diversos tipus de relats i/o contes, alguns que son narratius i que expliquen una historia, altres que descriuen un moment o un partit de futbol, més concretament, i altres que son diàlegs o simples monòlegs. En aquest cas, Amarga reflexió sobre un manat de seves, podríem dir que es una combinació entre text narratiu amb un monòleg per part del protagonista i algun que altre diàleg.

Com en altres textos, l’autor recorre a l’ús de metàfores així com d’imatges i a vegades una mica d’Ironia. No obstant aquest autor té un lèxic de català de poble on es veu reflectit en aquest llibre.  A més els noms dels personatges son de poble (Joan de Sarroca, Pere cirera,...) . L’autor utilitza molt sentiments i sensacions com el record, l’enyorança,... fa referència a les bones èpoques d’abans.  

En quant a tipografia es la normal en un llibre, lletra negra no molt gran ni gaire petita, centrada en la pàgina deixant marges per la vora. No parlem de mètrica, ja que no es tracta d’una poesia, però si podem fer referència a la morfosintaxi. D’aquesta manera l’autor utilitza frases llargues amb nombroses subordinades i no gaires comes per tal que la lectura sigui més rapida y constant. No obstant, també podem localitzar frases coordinades i juxtaposades. Així com també utilitza frases enunciatives, també fa ús d’interrogatives i d’exclamatives.

Per finalitzar, cal dir que utilitza molt els pronoms, hipèrboles, apòstrofs, comparacions, metàfores,...

Alejandro Robledillo, Mónica Navas i Laia López