Paraules des d'un oliver

a) Significat o contingut temàtic:

En el nostre cas el capítol que ens toca comentar és paraules des d’un oliver. Aquest títol fa referència a que l’argument d’aquest monòleg que exposa un home a un altre d’es d’un oliver per tal de excusar-se, ja que l’estava robant les olives.

Com ja hem dit anteriorment, la història comença quan l’ Isidre, l’amo dels olivers, enxampa a l’altre home, del qual no en sabem el nom, robant-li les olives. Llavors, aquest segon, comença a dir-li que no el mal interpreti, ja que ell no l’està robant les olives, si és cert que avui dia hi ha molt lladre solto, però que ell només li estava fent un favor. Ell li havia dit a la seva dona que avisés a l’ Isidre quan anés a comprar a la seva botiga, de que el seu marit li recolliria les olives i se les hi portaria després. Finalment,          l’ Isidre nota que es mentida, agafa un bastó y comença a fer-li cops.

Com hem comprovat en aquest conte nomes apareixen tres persones,       l’ Isidre, ell lladre i la dona del lladre, però aquesta última només és lleugerament mencionada. L’ Isidre no parla durant la història, però és present tota la estona en l’escena. Diríem, a més, que és una persona poc crèdula i que sap el que es fa. Finalment, esta el lladre d’olives, que es el protagonista i narrador de la història. És un mentider sense cap mena d’escrúpols i un lladregot de poble.

D’altre banda localitzem el conte un camp d’olivers en un poble. I en quant al temps seria una narració cronològica, en primera persona y representa que està succeint en el mateix moment que la llegeixes, de manera que el temps seria el present de el personatge. A més el situem en un ambient tranquil, sense gent . Un ambient de soledat entre els dos personatges.

En conclusió, aquest es un conte on predomina la ironia, les el·lipsis i moltes mentides, on el lector ha de pensar, enraonar i treure les seves pròpies conclusions sobre el que ha passat i passarà.

b) 

L'estructura d'aquest relat no té molts secrets ja que de començament a final es tracta d'un monòleg ben curt de només dues pàgines. 

Les principals tècniques utilitzades per l'autor en aquets petit relat són tant el llenguatge oral, ja que es tracta d'un monòleg llegit pel cronista, com anotacions fidels a la realitat. 

Montacada utilitza mots propens al llenguatge del poble, mots que siguin d'ús comú en aquestes zones perquè, d'aquesta manera, aconsseguiex més credibilitat i que el lector se senti més proper amb el que llegeix. Amb tot això també podem trobar un lèxic clarament del català occidental. 

Dins del nostre monòleg, hi regna tant l'humor com la ironia ja que tot el conte no és més que una situació ben absurda i el protagonista no fa més que donar excuses per tal de que el seu amic no s'emprenyi. Dins d'aquestes excuses trobem com ara la falsa preocupació pel doble treball de l'Isidre.
Amb tot això, l'autor també ha volgut ficar diverses sorpreses dins el relat, sorpreses que porten aquest to humoristic del relat.
Aquestes sorpreses les podem resumir en dos:
La primera quan el narrador es enxampat per l'Isidre i aquest el vol pegar, i la segona quan l'Isidre troba el seu amic robant-li les olives. 

Mónica Navas i Laia López