Guardeu-vos de somiar genives esdentegades

"Guardeu-vos de somiar genives esdentegades" és l'últim conte del llibre "El Cafè de la Granota" de l'autor Jesús Moncada. L'escriptor ha procurat elaborar aquests 14 textos que recull el llibre de manera que es mantingui una unitat amb homogeneïtat. La intenció de Moncada és crear una lectura ràpida i concisa. A més, pretén que dins de la brevetat dels contes s'aconsegueixi explicar el màxim, és a dir, que amb les pàgines justes i les paraules precises es transmeti el que es vol dir. Jesús busca que els contes siguin enginyosos i tinguin la capacitat de sorprendre al lector, amb el recurs d'acabar un conte amb un final inesperat i impactant.

Aquest, és el conte més llarg i també molt inquietant.  Com la resta de contes, l'escenari principal és la vila de Mequinensa, però en aquesta darrera història també es fa referència de Lleida, Tortosa i del Torrent de Cinca. L'acció se situa a la dècada dels anys del segle passat. Al relat es parla de la guerra de Corea (1951-1953), la qual ocorre  simultàniament als esdeveniments del conte i ens ajuda a situar-nos a l'època.

Pel que fa al temps narratiu, es tracta d'una història que no respecta l'ordre cronològic del relat, ja que compta amb salts en el temps, tant cap endavant com cap endarrere. Aquesta estructura alterna la versió dels fets depenent del personatge que l'estigui vivint o l'ordre dels fets separant-los per paràgrafs.

"Guardeu-vos de somiar genives esdentegades" explica el que va ocórrer al matrimoni de la Gabriela Cabanelles i en Marcel·lí Monegre, els quals no tenen una bona relació des que va néixer en Carlos, el seu fill. Des de llavors, la Gabriela només que es preocupa pel seu fill a qui sobreprotegeix, ja que creu que aquest pateix una malaltia. En conseqüència, la dona descuida completament al seu marit i això produeix aquest distanciament de la parella i també que la seva sogra, la Carlota, es preocupi pel desinterès que té la seva nora pel seu fill. Arrel de la sospita de la Gabriela, sobre la suposada malaltia del seu fill, fa que el porti a diversos metges sense obtenir gaires respostes, fins que finalment, decideixi viatjar a Lleida per tal de descobrir què li passa a en Carlos. Mentrestant, en Marcel·lí viatja a Tortosa per motius de feina i allà es troba amb la Paulina, una prostituta.

La persona que visita en Carlos a Lleida li diu a la Gabriela que el seu fill està maleït, que no té cura i que, quan tornin, la primera persona que li faci un petó al nen serà qui li hagi provocat aquest malefici. A més a més, l'Adelaida (mare de la Gabriela), la nit abans de que tornessin somià que li queien els queixals i li sagnaven les genives, un mal presagi que anuncia que algú de la seva família morirà. Així doncs, a la tornada de la mare i el fill, la Gabriela, molt nerviosa, estava disposada a matar a qui li fes el primer petó a en Carlos amb una navalla, la qual va encarregar-li la Carlota per a que li regalés a en Marcel·lí i així que servís per atenuar la tensió present al seu matrimoni. En baixar de l'autocar, la Gabriela mata algú.

El títol del conte "Guardeu-vos de somiar genives esdentegades" es una advertència per a que ens preservem de somiar-ho, ja que és un mal presagi. Al conte, és l'Adelaida qui ho somia i s'acaba complint. Es tracta d'una narració explicada per un narrador extern omniscient, que representa no tenir-ne cap relació amb els fets però és coneixedor d'aquests i que ens aporta el seu punt de vista.

El relat ens explica dues històries paral·leles, la que representa que són els successos en sí, en el moment que van ocórrer (tant el viatge de la Gabriela i el seu fill, com la manera que ho viuen en Marcel·lí, la Carlota i l'Adelaida) i així poder donar sentit al que s'explica sobre el judici de la Gabriela, després d'haver mort a algú, en el que testifiquen diferents persones sobre el que va ocórrer.

L'element indispensable de "Guardeu-vos de somiar..." és la creença en les supersticions i en les pràctiques màgiques. Aquests són els desencadenats de l'acció de la Gabriela que, per la seva obsessió, la porta a matar a la persona que anava a besar el nen. Quan parlem de supersticions i pràctiques màgiques ens referim a la maledicció que pateix el petit Carlos i al somni de l'Adelaida que ens avança una propera mort d'algun familiar. La mort en aquest conte cobra un gran protagonisme, ja que l'autor l'ha dotat amb un to greu i amarg. Llavors, pel que fa a l'humor i la ironia que hi predomina en gran part al llibre, en aquest cas no fa acte de presència; així doncs es tracta d'un conte seriós, però sense perdre l'essència de Moncada, amb el seu toc de sorpresa i inquietud que provoca sobre el lector. També cal comentar el final de la història, que en Jesús ha decidit de deixar-ho en mans dels qui la llegeixin, és a dir, que és obert. No se sap a qui va matar la Gabriela.

En el darrer conte hi apareixen diversos personatges. Els principals diríem que són la Gabriela, el Marcel·lí, en Carlos, l'Adelaida i la Carlota:

PERSONATGES PRINCIPALS	DESCRIPCIÓ
Gabriela Cabanelles	Muller del Marcel·lí Monegres i mare d'en Carlos. És una dona prima i menuda. Sofreix una obsessió pel seu fill, a qui protegeix en excés ja que pensa que pateix una malaltia. Des del naixement del nen mostra absolut desinterès pel Marcel·lí. Vol buscar a tota costa què li causa mal al Carlos. Al llarg del conte se la descriu molt nerviosa i preocupada i la inquietud la corroïa cada cop més.
Marcel·lí Monegre	És el marit de la Gabriela i pare d'en Carlos. És patró d'un llaüt, el qual transporta carbó. Se sent abandonat per la seva dona i és per això que recorre a la Paulina, una prostituta de Tortosa.
Carlos Monegre Cabanelles	Fill de la Gabriela i en Marcel·lí. Es troba sota una influència malèfica i era, tal com es narra: "un poder que se li menjava la vigoria i era a punt de destruir-lo" (pàgina 142, línia 9). Aquest malefici no té remei, però se sap que la persona que li ha causat el mal és aquella que li faci primera un petó quan arribin a Mequinensa.
Adelaida	Mare de la Gabriela. Es preocupa molt per l'estat de la seva filla i del seu nét, desitja que estiguin bé en tot moment i que tan de bo li arribin bones notícies de Lleida. No obstant, durant tot el viatge es troba neguitosa i força angoixada. És una dona molt supersticiosa (“havia parat molt compte a no llençar sal, ni trencar l'olier, o deixar les tisores obertes, amb mires d'allunyar la malastruga” (pàgina 137, línia 17)). Si no ni hagués prou amb això, la nit abans de l'arribada de la Gabriela i en Carlos, somia que li cauen els queixals i li sagnen les genives, un mal presagi que anuncia una pròxima mort d'un familiar.
Carlota	És la mare d'en Marcel·lí. Està una mica ressentida amb la seva nora pel seu desinterès respecte al seu fill. És troba molt neguitosa durant el viatge de la Gabriela i el nen i, de la mateixa manera que l'Adelaida, desitja que arribin bones notícies de Lleida. Espera que a la tornada la Gabriela estigui més tranquil·la pel nen i pugui prestar-li més atenció al Marcel·lí. A més, va demanar-li a la Gabriela que comprés una navalla que li feia falta al Marcel·lí i que li regalés, amb la intenció d'atenuar, ni que fos una mica, la tensió que era present al matrimoni.

I com a personatges secundaris hi apareixen els següents:

PERSONATGES SECUNDARIS	DESCRIPCIÓ
Narcís Costera	Peó d’en Marcel·lí. Guia el matxo (mul) que sirga el llaüt.
Vell Tobies	Administrador de l’oficina de la mina Pedret. Se’l descriu com “una mòmia xacrosa i estrafolària, amb pólvores rosades a les galtes de moixama” (pàgina 132, línia 8). Aquest li comunica al Marcel·lí que haurà de fer un viatge llarg (tres dies) a Tortosa, on podrà veure la Paulina.
Paulina	És la propietària d’un bar cambreres al costat de la catedral de Tortosa. Li agrada el Marcel·lí i és la seva amant. Per com se la descriu, és una dona de bon veure, però parla amb vocabulari canalla i fa olor a alcohol.
Ramon Oliver	Xofer de l’autocar de línia que portà la Gabriela i en Carles i, posteriorment, testimoni del judici de la Gabriela. Va dir que no va veure gaire.
Cobrador	El cobrador de l’autocar. És qui parla de la guerra de Corea (1951-1953). També participà al judici com a testimoni.
Veïna insidiosa	Veïna de la Carlota que li parla sobre “les aventures” que passava en Marcel·lí a Tortosa. També li va explicar que s’havia vist al Marcel·lí parlant amb la seva primera xicota, la Roser.
Roser	Primera xicota d’en Marcel·lí, amb el qual se l’havia vist parlar últimament.
Doctor Beltran	Doctor que va visitar en Carlos i va dir-li a la Gabriela que el mal del seu fill era de la creixença i no pas res important.
Senyor Estanislau	Home de barbes blanques amb fama de savi, que diagnosticà al Carlos en mateix que el dr. Beltran.
Joana Ribes	Fou una dona que pujà a l’autocar a la parada que va fer a Torrent de Cinca. Aquesta va saludar la Gabriela. Posteriorment va haver de testificar al judici.
Maria Campells	Aquesta dona va viatjar davant de la Gabriela durant tot el trajecte. Va escoltar-la parlar sola i va dir que no se la entenia. També va participar al judici com a testimoni.

Endinsant-nos en el tema lingüístic, en quant al vocabulari d’aquest conte diríem que és de registre estàndard, sempre emprant alguna expressió o tret propi del poble de Mequinensa, com poden ser relacionades amb el riu. Degut als salts en el temps que empra Moncada, hi ha verbs en passat “El xofer frenà, l’autocar es va parar davant mateix del cafè” (pàgina 142, línia 19) i verbs en present “¿No creu que acabaran per llençar-li la bomba atòmica, els americans?” (pàgina 140, línia 20). El mode predominant és l’indicatiu. Esmentar la gran presència de la juxtaposició, com per exemple a la línia 17 de la pàgina 130 “El paisatge que fugia entre llums incertes, l’interior de l’autocar, on les formes es feien cada cop més borroses, se li pansien a les ninetes verdes, immòbils en els ulls esbatanats, sense arribar-li al cervell” o a la línia 29 de la pàgina 132 “...i la perspectiva de tornar a fruir de la dona, de les seves cuixes esplèndides, de la pesantor tèbia i dura dels seus pits, i sobretot de la seva tendresa bàrbara, amagada sota una escorça de maquillatge xaró, entre llums vermelles, vocabulari canalla i sentors nauseabundes d’alcohols de garrafa, alentí durant uns moments la respiració del llaüter.”.També és important la subordinació, identificada, per exemple, a la línia 24 de la pàgina 133 “Sempre que baixen a Tortosa, aquests tabalots donen de què parlar. Senyor, senyor, no entendré mai què els donen aquelles porques...”. Podríem destacar, també, les oracions explicatives: “Havent dinat, asseguda enfront dels finestrals del balcó del menjador, que donava a un Ebre hivernal amb aigües grises, llaüts negres i gavines blanques, provà de cosir, a fi d’allunyar les cabòries, però l’amoïnament la torbava.” (línia 19, pàgina 134).

El text està escrit en prosa, de forma enunciativa que, a vegades, s’interromp per aclariments o incisos, tancats per guions (- ...-) com per exemple “D’ençà que havia anat, a mig matí, a acomiadar la Gabriela –la nora- i el nét a la parada...” (línia 14, pàgina 134). També interrompen l’estructura enunciativa els diàlegs.

Respecta als recursos utilitzats per Moncada, ha utilitzat comparacions com “...adormit com una soca en el seient del costat” (línia 16, pàgina 130) i eufemismes com “...i la perspectiva de tornar a fruir de la dona” (referint-se a mantenir relacions sexuals, línia 29, pàgina 132). Així mateix, ha emprat les preguntes retòriques: “¿què havien de dir de nou, els metges de Lleida?” (línia 17, pàgina 139). L’autor fa ús de frases fetes com “igual que si sentís ploure...” (línia 15, pàgina 136) que vol dir ‘ignorar’.

A continuació es mostra una taula de mots que poden resultar desconeguts:

Mot	Línia i pàgina	Significat
Revifar	Línia 3, pàgina 130	Fer que una persona o cosa tingui nova vida o forces.
Carranquejava	Línia 6, pàgina 130	Caminar movent amb dificultat les cames.
Bancals	Línia 7, pàgina 130	Tros de terra plana conreada.
Bromalles	Línia 10, pàgina 130	Fragment de boira que s'esvaeix.
Esbatanats	Línia 20, pàgina 130	Oberts completament.
No estar per orgues	Línia 1, pàgina 131	Expressió que indica que algú no vol es embolicar en un afer, discussió, etc.
Flanc	Línia  7 pàgina 131	Costat, part lateral.
Sirgava	Línia 13, pàgina 131	Fer avançar una embarcació des de terra amb la sirga (corda).
Escàlem	Línia 18, pàgina 131	On es col·loquen els rems a una nau.
Vogada	Línia 19, pàgina 131	Camí recorregut remant.
En bateria	Línia 25, pàgina 131	De manera que una sèrie d'objectes similars siguin paral·lels lateralment.
Acre	Línia 5, pàgina 132	Irritant.
Xacrosa	Línia 9, pàgina 132	Algú que pateix un mal físic com a deixalla d'una malaltia.
Moixama	Línia 10, pàgina 132	Tonyina assecada a l'aire.
Faune	Línia 16, pàgina 132	Déu campestre representat ordinàriament amb banyes i peus de cabra.
Bòbila	Línia 19, pàgina 132	Forn continu de coure rajoles, teules, etc.
Lignit	Línia 22, pàgina 132	Carbó de pedra, poc madurat, pobre en carboni i en matèries volàtils.
Fruir	Línia  29, pàgina 132	Sentir un viu plaer.
Xaró	Línia 2, pàgina 133	De mal gust, mancat de gràcia.
Sentors	Línia 3, pàgina 133	Olors.
Escardalenca	Línia 7, pàgina 133	De tonalitat alta i prima.
Sarau	Línia 9, pàgina 133	Situació conflictiva, amb crits, amb baralles, etc.
Manescal	Línia 18, pàgina 133	Criat, oficial, que tenia  cura dels muls.
Matxo	Línia 18, pàgina 133	Mul.
Tabalot	Línia 24, pàgina 133	Persona que obra esvalotadament, amb poc seny.
Amoixí	Línia 7, pàgina 134	Acariciar amb tendresa i afecte.
Acaçaven	Línia 19, pàgina 134	Encalçar, perseguir.
Barrinades	Línia 24, pàgina 135	Explosió de la càrrega explosiva col·locada en un forat fet per una barrina (eina per foradar pedra).
Desballestat	Línia 3, pàgina 136	Compost per parts incongruents.
Gemegaire	Línia 3, pàgina 136	Que gemega sempre, que produeix gemecs (sons).
Enze	Línia 15, pàgina 136	Persona aturada.
Cossi	Línia 21, pàgina 138	Recipient gran de forma cilíndrica i poc fondo.
Destarotà	Línia 27, pàgina 138	Desconcertar.
Besllum	Línia 25, pàgina 140	Claror que deixa passar un cos translúcid.
Somorta	Línia 26, pàgina 140	Mig mort, mig apagat.
Ni un sacre	Línia 7, pàgina 141	No haver-hi res de res.
Decandeix	Línia 18, pàgina 141	Fer perdre la força, la vigoria.
Vigoria	Línia 10, pàgina 142	Força activa del cos, de l'esperit.
Escadussera	Línia 16, pàgina 142	Que sobra, que resta solt, que no fa joc

Per a concloure, dir que és un dels contes més seriosos i intrigants que, com ja s’ha esmentat, tracta la mort d’una manera respectuosa i la ironia és pràcticament absent. A més, el tema de les supersticions aporta al conte un to misteriós i enigmàtic, el que fa que el lector vulgui continuar llegint, tot i que al final, no acabi sabent qui era la persona que li va provocar el mal a en Carlos.

Personalment, aquest relat ens ha agradat molt per com tracta l’autor les diferents versions de cadascun dels personatges principals. No obstant, que el final sigui obert va decepcionar-nos una mica.

Laura Auñón i Laura Moreno