Els delfins

L'autor: 

Jesús Moncada Estruga va néixer a Mequinensa, Baix Cinca, l'1 de desembre de 1941 i va morir a Barcelona, el 13 de juny de 2005. De ben jove va combinar l'afecció per narrar històries i el dibuix i la pintura. Va guanyar premis literaris molt aviat malgrat que, per circumstàncies diverses, va publicar tard.

Va estudiar a Saragossa entre els anys 1953-1958. Els darrers cursos de batxillerat els va cursar intern al Colegio de Santo Tomás de Aquino, una escola liberal, rara avis en l'època franquista: 

"Era un col·legi laic, dirigit per un conegudíssim poeta aragonès i la seva família. Miguel Labordeta, el cantaautor. És a dir, dintre el col·legi es respirava una 'llibertat' que no es trobava en cap altre col·legi de l'època. [...] A més a més, a Saragossa vaig tenir la sort de trobar-m'hi molts professors de literatura, en una època en què la gent no llegia gens ni mica; en això, jo tenia un avantatge enorme sobre la resta dels meus companys, perquè jo era un devorador de llibres." (Entrevista de Josep Gras. Regió 7, 2.I.1998)

Es va donar a conèixer amb el recull de narracions Històries de la mà esquerra, premi Joan Santamaria 1971, publicat per l'entitat organitzadora del premi, el 1973. L'autor reconeix en l'estil d'aquest primer recull, el mestratge de Pere Calders: 
"Vaig estar treballant amb ell durant dotze anys, a [l'editorial] Montaner y Simón. Per a mi, era un gran mestre. Un gran mestre des del punt de vista del rigor a l'hora d'escriure. Ell va tenir la paciència de llegir les meves primeres coses en català. El que també és cert és que va tenir la delicadesa d'animar-me a seguir el meu propi camí a l'hora d'escriure. És a dir, no va intentar mai fer de mi un deixeble. Ell va veure de seguida que jo tenia el meu propi món i, per tant, la meva pròpia manera d'expressar-me. Ara, el que sí que és evident, perquè això és inevitable, és que a les primeres històries, en algunes narracions, és claríssim la influència de Calders. A partir de El cafè de la Granota jo ja tinc el meu propi món i és el que intento d'explicar."

Per tant, podem veure que Jesús Moncada té bastant influència d'altres autors encara que un estil propi. El cafè de la granota és un món inventat per ell on vol reflexar la vida en pobles catalans a la seva manera.

El conte:

En aquest conte, "els delfins",  el títol ve donat per la referència que es fa a la monarquia francesa també anomenada delfí, que al seu torn associem amb el conte pel fet que a l'igual que en aquests casos el protagonista, en Miquel , vol un succesor per la seva feina.

La història tracta d'un home que s'encarrega de donar el còndol als familiars dels difunts de l'enterrament, en aquest en concret, el de Constantí Cirera, creu que ho ha fet millor que en cap de les ocasions anteriors. Després es posa a pensar que algun dia algú haurà de substituïr-lo, però no arriba a cap decisió satisfactòria; Els tres candidats que té: el Joan Campbells, Joaquim Coloma i el Pere Cistella tenen tots inconvenients, així que el conte acaba amb la latent preocupació del Miquel.

El conte el situem en l'enterrament de Constantí Cirera, lloc on el protagonista Miquel Garrigues ha anat a fer la seva feina.Aquest conte com tots els altres ocorre en la ciutat de neixement de Jesús Moncada: Mequinensa. Les dades que ens dóna l'autor indiquen que ocorre entre els anys 50 i 60 del segle passat Ell mateix ens narra el seu pensament en aquest sol·liloqui on el narrador és el mateix protagonista, és a dir, intern, en un temps present i en aquest cas també omnipresent.  
A més del protagonista i el difunt també tenim la seva dona I els tres candidats a l'ofici com personatges secundaris. 

Aspectes tècnics:

Jesús Moncada té un estil bastant particular que es pot apreciar en tots els seus contes. Aquí veiem que fa ús de paràgrafs llargs i densos, amb gran quantitat de detalls per tal de situar-nos millor en l'ambient del conte.
A més hi trobem un llenguatge més aviat col·loquial, amb gran quantitat de expressions pròpies catalanes com "Qui es fill de gat una hora al dia caça rates" entre d'altres. No obstant es tracta com he dit abans d'un llenguatge molt detallat i per tant ric, tant en vocabulari com gramàticalment. També fa servir moltes oracions sobordinades i juxtaposades, en l'últim cas fent una bona imitació del llenguatge oral, ja que suposadament el protagonista està parlant amb sí mateix.
Malgrat ser detallat Jesús Moncada intenta ser precís i redactar el conte de forma concisa, per tal que no sobri ni falti cap paraula, només el just per explicar-lo.

Escenari geogràfic:

L'acció té lloc a la vila de Mequinensa, amb moltes al·lusions als pobles que l'envolten (Lleida, Fraga, Tortosa, Faió,...). Tots els habitants que apareixen a l'obra són gairebé sempre, tant els masculins com els femenins, habitants de la vila de Mequinensa.

Escenari temporal i hitòric:

Les dades esmentades en les narracions situen l'acció en la dècada dels anys cinquanta i principis dels seixanta del segle passat. 

Mort i rituals funeraris:

Les morts i els actes funeraris són tractas molt sovintment per part de Jesús Moncada amb un tó ple d'ironia i d'humorque els lleva transcendència i aporta quotidianitat. En els seus contes
sobre la mort també trobem l'element extraordinari, que en ocasions frega la màgia, hi té un paper destacat. 

Estil:

Per a Jesús Moncada el conte ha de ser ràpid i concís, quasi vertiginos, tot i que aquest ocupi un espai de quinze pàgines. S'ha de dir allò que es vol dir amb les paraules i les pàgines justes, una paraula de més pot espatllar el conte. Ha de ser un enginyós i sorprendent cop de maça en la consciència del lector.

Estructura:

El nostre conte, ''els delfins'', forma part d'un soliloqui pur, ja que parla amb si mateix i per ha ell mateix.

Llenguatge:

Utilitza un lèxic i una fraseologia propis del català Occidental.

Treball realitzat per: Jackeline Martí

Adrian Naise

Raul Fernandez